Ha mort Joan de Sagarra. Periodista i mestre de periodistes. Erudit punyent de ploma afilada, esperit independent d’actitud implacable. De quan la cultura i periodisme catalans brillaven, no fa tant. Fill del poeta Josep Maria de Sagarra, va nèixer a París l’any que la ciutat va ser ocupada pels nazis. Si la Transició espanyola hagués anat d’una altra manera hagués renunciat a seguir sent francés. Va ser el creador de termes com gauche divine, cultureta o patufetisme leninista per definir les injerències de nacionalistes i progressistes en assumptes culturals. Recordo el seu amor pel teatre (havia estudiat arts escèniques a la Sorbona i era el crític més temut) i en el seu historial d’enfrontaments amb patums del país, hi ha Pujol, Boadella i Flotats. La seva afició al whisky irlandés (va titular un dels seus últims articles Jo voto Jameson), no li va fer perdre l’escriure. Venerava per sobre de tot l’amistat i va patir especialment les morts de Terenci Moix, Manolo Vázquez Montalbán i Juan Marsé. El sobreviu ara un altre dels seus incondicionals, Enrique Vila Matas. Tots protagonistes de les millors cròniques de la Barcelona de finals del segle passat, que vaig conèixer i estimo, i que no tornarà. Bon voyage, fidel estiuejant d’Espot.
Sessió: No iniciada
