Si hagués de triar un mes de l’any per viure en aquesta ciutat, aquest seria el maig sense cap mena de dubte. La resta m’aniria a fer gàrgares. El mes de les flors és el més festiu en aquest territori. Són diversos caps de setmana sense treva, amb nombroses propostes i amb un bon ambient flotant a l’aire.
Els que diuen que aquí mai no es fa res estan equivocats o, simplement, no surten de casa seva, igual que les mascotes que tenen com són els cargols. Per això, aquesta ciutat està considerada per molts com una de les més avorrides de la geografia i una autèntica ‘patria del muermo’.
Hi va molt també el caràcter hermètic i poc afable amb els forans i desconeguts. Però al meridià de l’any tot canvia, almenys aparentment. La Fira d’Abril i la Fira de Titelles han servit de tret de sortida a diversos caps de setmana consecutius en què s’aniran succeint la Festa Major, la Festa de Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol, per després d’un petit respir empalmar el 6 de juny amb el Pepe Marín Rock que és considerat com l’autèntica Festa Major del Rock de Lleida.
Ara ens fiquem de ple a les festes amb un cartell de concerts que musicalment deixen molt a desitjar però que conviden a practicar una gran vida social. A sobre, les sales cedeixen gran part del seu protagonisme als espectacles de carrer i no tenen tanta activitat.
Cal esperar que el temps acompanyi perquè la pluja sol ser fidel companya per a aquestes dates. Rosa o clavell?, al mes de maig Ja t’ho diré… Oh yeah!
