El 8 d’octubre de 2023, en aquestes mateixes pàgines, defensaven i reivindicàvem una major professionalització de la Fira Sant Miquel. Aquesta professionalització la venia defensant des de la meva Primera Comunió. Lleida ja és una ciutat el suficientment gran perquè la Fira deixi de ser un acte de Festa Major amb els seus entrepans, les seves salsitxes, el pernil i la cervesa. Una Fira internacional ha de ser del tot professional on els agents econòmics i socials se la sentin seva. L’ajuntament de Lleida ha anunciat que hi ha haurà dues fires, continuarà la de la segona Festa Major i al novembre hi haurà una altra del tot professional, felicitats tant a l’Ajuntament com al Patronat que suposo farà seva la idea de l’ajuntament.
La iniciativa s’haurà d’estudiar molt bé, sobretot pel que fa al seu emplaçament. Si la professional es vol portar a un altre lloc el finançament de les noves instal·lacions condicionarà el nou emplaçament. El que sembla evident és que si es continua amb la Fira popular de setembre els pavellons existents no es tocaran i sembla ser que, de moment, la professional es farà en el mateix lloc. Tot són especulacions del tot personals i, per tant, des d’aquí i des d’ara demano que s’analitzi acuradament el que, definitivament, s’hagi de fer.
La tradició firal a la ciutat de Lleida és antiga i documentada, a l’època medieval, més concretament el 23 d’agost de 1232, el rei Jaume I va concedir a la ciutat el privilegi de fer una fira anual de deu dies a partir del dia de Sant Miquel. Aquesta activitat firal es va mantenir al llarg dels temps, el Concurs de Tractors i Exposició de Maquinària Agrícola del 1921, l’Exposició de Fruites i Flors organitzada per l’Ateneu Lleidatà el 1929, o una nova exposició agrícola celebrada l’any següent, li van donar l’empenta definitiva.
L’any 1946 marca l’inici de l’època moderna de Fira de Lleida amb l’organització de l’ Exposición Agrícola Ganadera e Industrial. L’any 1955, l’Ajuntament de Lleida anuncia la intenció de celebrar una fira de periodicitat anual, i des del 1956 s’organitza una Fira de Mostres sota l’advocació de Sant Miquel que dona especial protagonisme a la maquinària agrícola, la fruita i la ramaderia. El 1960 se celebra un congrés internacional de la fruita, una iniciativa que va ser la llavor de la celebració del saló Eurofruit que tenia que potenciar la projecció internacional de la institució firal. Només hi faltava aquesta imprescindible professionalització, que no sigui escarransida, si us plau
