Israel ha trencat aquesta matinada l’alto el foc amb Hamàs i ha iniciat una sèrie de “bombardejos extensius” contra la Franja de Gaza en el que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha definit com a “mesures contundents” contra Hamàs. Els bombardejos haurien provocat la mort de més de 400 persones i almenys mig miler de ferits, segons les dades difoses pel ministeri de Salut de Gaza, que informa que encara hi ha víctimes sota les runes. En un comunicat, l’oficina de Netanyahu ha dit que la decisió d’atacar Gaza es pren perquè l’organització hauria “rebutjat repetidament” alliberar els ostatges i “totes les propostes que han rebut de l’enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff, i dels mediadors”.
“A partir d’ara, Israel actuarà contra Hamàs amb una força militar creixent”, ha avisat Netanyahu.
Segons ha informat Israel, els atacs s’estan fent “a tota la Franja de Gaza”. El pla operatiu per iniciar aquests bombardejos el va presentar l’exèrcit israelià, l’IDF, durant el cap de setmana, i el va aprovar la cúpula política del país.
L’associació de familiars dels segrestats ha condemnat la represa de les hostilitats, assegurant que el govern de Netanyahu “ha decidit abandonar la vida dels ostatges”. En un comunicat difós per ‘The Times of Israel’, l’associació diu que estan “horroritzats, furiosos i espantats” per la ruptura “intencionada” del procés de negociació que havia de permetre el retorn dels seus familiars a casa.
A Gaza encara hi queden una seixantena d’ostatges vius. El seu retorn era un dels elements clau en la segona fase de l’alto el foc pactat, que no ha arribat a avançar malgrat el paper dels mediadors.
Israel, apunten mitjans internacionals, té el suport dels Estats Units de Donald Trump per reprendre els atacs militars. De fet, Trump havia estat molt contundent en els seus missatges contra Hamàs, augurant que s’obririen “les portes de l’infern” contra el grup islamista si no s’alliberaven tots els ostatges.
Així mateix, Trump ha fet evident públicament la seva intenció de convertir la Franja de Gaza en una espècia de ressort turístic al Mediterrani, i d’expulsar-ne tots els ciutadans a “altres zones”, principalment països veïns. Un pla condemnat pels països àrabs, que rebutgen el desplaçament forçós dels habitants de la Franja.
