El Centre per a la Defensa dels Drets Humans – Irídia i sis entitats més han presentat des de Brussel·les la ‘Coalició PEGA’, una iniciativa que pretén fer front a la “inacció” dels governs europeus davant l’ús de programes d’espionatge com Pegasus. En una roda de premsa des de Brussel·les, els membres de l’aliança han lamentat que els estats membres continuïn actuant “amb impunitat” malgrat escàndols com el ‘Catalangate’ i han criticat l’actitud de la Comissió Europea, a qui acusen de “no fer respectar” els drets humans. Segons han detallat les entitats, la ‘Coalició PEGA’ buscarà incidir en aquests aspectes a través del litigi estratègic -portant nombrosos casos a la justícia europea- i de la incidència política.
La posada en marxa d’aquesta iniciativa arriba 14 mesos després que el Parlament Europeu adoptés, el maig del 2023, el seu informe final i les seves recomanacions sobre l’ús de programes espia com Pegasus. L’estudi elaborat per l’anomenat ‘Comitè Pegasus’ descrivia aquesta mena de ‘software’ com “una amenaça” als drets fonamentals i a la democràcia a la UE, identificant casos d’abús en països com Espanya, Polònia, Hongria o Grècia.
Si bé les conclusions de l’informe no eren vinculats per a la Comissió Europea, des de la ‘Coalició PEGA’ lamenten la “inactivitat” per part de l’executiu comunitari del conjunt dels estats membres. “La incapacitat i manca de voluntat per prendre accions decisives i prevenir abusos futurs és més que evident; […] avui la situació no ha empitjorat i el mercat per a eines de vigilància continua expandint-se, fent escalar una crisi de drets humans a l’exterior i arreu d’Europa”, ha advertit la portaveu d’Irídia, Cèlia Carbonell.
En la mateixa línia, la representant d’Irídia en la roda de premsa ha criticat que, malgrat les investigacions, “cap víctima ha estat compensada, cap govern ha assumit responsabilitats i cap mesura de salvaguarda s’ha implementat”. “L’amenaça no ha disminuït”, ha afegit.
Línies d’actuació
La ‘Coalició PEGA’ centrarà les seves actuacions en dues línies principals. Per una banda, seguirà el litigi estratègic, amb l’objectiu d’elevar casos sobre espionatge a la justícia europea i, d’aquesta manera, provocar canvis socials globals.
“Creiem que una coalició per al litigi estratègic serà essencial per definir quins són els drets fonamentals”, ha assenyalat l’assessor polític de l’associació Drets Digitals Europeus (EDRI, per les seves sigles en anglès), Aljosa Ajanovic. Per aquest expert, el litigi estratègic serà “crucial” per impulsar canvis legislatius, i espera que la coalició pugui celebrar “moltes victòries” als tribunals.
L’altra línia d’actuació principal es basarà en la incidència política, posant en relleu els perills que poden estar vinculats a programes com Pegasus. En aquest sentit, les entitats de la coalició se centraran a traslladar les conseqüències a llarg termini de l’espionatge. “Al cap i a la fi, l’espionatge és una tecnologia d’ús dual; pot ser molt útil per a ús civil i també per al dia a dia, però també es pot utilitzar contra la població de forma molt ràpida i a gran escala”, ha advertit la directora de Data Rights, Lori Roussey.
Agraïment de l’Eurocambra
La presentació de la coalició també ha comptat amb la presència de l’eurodiputada liberal i exponent de la investigació del Parlament sobre l’ús de programes de ciberespionatge, Sophia In ‘T Veld. La dirigent neerlandesa ha posat en valor la iniciativa i ha lamentat que tant la Comissió Europea com els estats membres -i també la mateixa Eurocambra- “no prenguin accions” per fer front a l’espionatge irregular.
“Sembla que hagin oblidat tota la feina que s’ha fet”, ha afegit, tot aconsellant a les organitzacions membres de la coalició que se centrin a portar els casos detectats davant la justícia. “Perquè els estats membres no tenen cap incentiu”, ha rematat.
Organitzacions membres
A banda d’Irídia, que és l’única organització catalana present a la coalició, la iniciativa compta amb la participació de sis entitats més. Aquestes són Data Rights -localitzada a tota la UE-, l’alemanya Gesellschaft für Freiheitsrechte (Societat per als Drets Civils), la grega Homo Digitalis, l’hongaresa Hungarian Civil Liberties Union, la polonesa Fundació Panoptykon i la sèrbia Fundació Share.
