L’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA) i el centre Agrotecnio-UdL treballen en el projecte ‘Epihealth’ per identificar biomarcadors epigenètics que, de manera natural, fan que els porcs siguin més resistents a situacions d’estrès. Precisament, la resiliència en matèria de salut és un dels aspectes d’interès creixent en el sector de la producció porcina perquè les explotacions ramaderes puguin encarar reptes cada cop més habituals com les onades de calor i malalties respiratòries com el PRRS, una de les que més pèrdues genera. Dels resultats preliminars, s’han identificat gens relacionats amb processos com el metabolisme, la regulació de l’activitat gènica i la resposta immunitària i inflamatòria.
El projecte analitza dues poblacions de porcs de raça Duroc proporcionades per Selección Batallé, empresa que també participa en la iniciativa, i que s’exposen a diferents situacions d’estrès. Una d’elles ha estat la simulació les circumstàncies que es donen durant el transport d’aquests animals, on intervenen factors com la reducció de l’espai. Els primers resultats han mostrat diferències en la regulació d’un grup molt limitat de gens. Es tracta d’un primer pas que permetrà als investigadors centrar-se a buscar variants genètiques que justifiquin perquè l’estrès provoca canvis diferents en porcs més resistents que d’altres.
El projecte s’ha presentat aquest dijous en una nova sessió del cicle Breakfast 4Inno organitzat per Agrotecnio, la Universitat de Lleida, la Diputació de Lleida i el Parc Agrobiotech per fomentar la innovació dels sectors agroalimentari i biotecnològic.
Segona fase del projecte
En una segona fase del projecte, els investigadors combinaran els resultats de l’estudi epigenètic amb els resultats d’una altra iniciativa per diferenciar els animals segons la seva exposició a l’estrès i la resposta que presenten. Posteriorment, els possibles marcadors resultants es validaran en una població independent de porcs durant un episodi de malaltia respiratòria per validar la resposta dels animals en condicions més properes a la realitat productiva.
Finalment, si els resultats es confirmen, els marcadors podrien contribuir en un futur a identificar animals amb més capacitat per afrontar determinades situacions d’estrès. Així, aquest coneixement podria tenir aplicacions en la selecció genètica com en la millora del maneig i benestar dels animals.
