Som éssers dependents dels serveis. Vivim a un país desenvolupat però una apagada elèctrica general ens paralitza. Per tant, el mot desenvolupat, a voltes, esdevé un oxímoron a l’Estat espanyol. El proppassat dilluns va marxar el subministrament elèctric a tota la Península Ibèrica i llur restitució no va ser fins a 12 hores després a tot Catalunya. Tota mena de conspiracions són benvingudes davant d’un Estat fallit sense ningú al timó i d’experts en mentides. La causa rau en les fotovoltaiques del sud-oest d’Espanya? Hem entrat en una guerra amb les energies renovables? Quin ha estat el detonant? Massa escletxes obertes en un món eixelebrat i un Estat on la informació útil és quimera i la politiqueria és l’absolut. No hi ha polítics valents, car tots estan en campanya permanent. Per tant, s’allunyen cada vegada més del respecte de la ciutadania. Nogensmenys, cal una certa foscor per veure les estrelles, citant Osho, perquè l’obscuritat és analogia d’intimitat.