La caiguda de telecomunicacions per la pitjor apagada elèctrica en la història de tots els que compartim aquesta porció del planeta està aixecant moltes suspicàcies.
Una de les més clares és que amb l’apagada “hem pogut comprovar que tenim una xarxa elèctrica tercermundista, que les comunicacions no estan garantides, que sense diners efectiu no hi ha comerç i sobretot que, en aquest país, tots els especialistes que han parlat amb la premsa no són crítics amb la fallada del sistema, diuen que tenim un sistema preparat i aquest ha caigut paralitzant la vida de les persones i vulnerant la seguretat dels ciutadans”.
Em ve al cap el disc ‘Más madera’ de Leño amb una enganxosa cançó: “A plena oscuridad, cuando notas el vacío y en tu mente sólo ves luces mortecinas que oscurecen el camino y te confunden quién es quién”. El més preocupant és que molts pensen que el pitjor encara està per arribar, que ens manipulen cada dia més i que ens estan examinant per donar-nos el carnet de ‘tontos’.
Segueixo amb la meva cançó: “Apágalas, apágalas y enciende un cigarrillo, su luz puede valer. Apágalas, apágalas y enchufa el infernillo, caliéntate los pies”. L’única cosa positiva d’aquesta mala experiència va ser l’obligació de deixar el mòbil per unes hores i buscar altres distraccions.
Els més joves van tenir que desconnectar del món digital llegint i dormint, mentre que els grans es van enganxar a la ràdio amb piles recordant temps de la seva època. La sensació va ser molt trista, va evocar la crisi sanitària de fa cinc anys i els politicutxos només continuan dient mentides. “Apágalas, apágalas y enchufa el infernillo”… Oh yeah!
