Tot i l’etimologia d’aquesta localitat bàvara (“ciutat antiga”), Ingolstadt és una ciutat moderna, de pròspera economia i empreses de renom (Audi o Airbus, entre altres). Està “agermanada” amb Lleida pel nombre d’habitants, poc més de 140.000, per ser seu universitària (la Universitat Tècnica de Ciències Aplicades) i per estar dividida per un riu (en el seu cas, un riu d’anomenada, el Danubi). Doncs bé, als milers de caragols que utilitza per construir cotxes i avions, Ingolstadt va afegir el darrer cap de setmana uns quants centenars de caragols aportats per la FECOLL, que potser no van servir per fabricar res, però sí per donar a conèixer aquesta menja entre els amics alemanys i per portar el nom de Lleida al cor de Baviera. Aprofitant el Festival de les Cultures (un esdeveniment gastronòmic i cultural que aplega una vintena de nacions), els representants de la Federació caragolaire, “agremiada” amb el Casal Català d’Ingolstadt, van desplegar el seu poder de persuasió per introduir els visitants en el secret de la gastronomia caragolaire. En dura pugna, això sí, amb els souvlakis grecs, el sushi japonès, els rotllets vietnamites, els kürtöskalács hongaresos i les krokets holandeses. Tractant-se d’alemanys, segurament la canyeta de San Miguel també va ajudar a animar-se a fer el tast. La FECOLL tampoc va oblidar la vessant diplomàtica, i com a bona ambaixadora de la Terra Ferma va oferir una bona cassola de tros als polítics locals, periodistes i representants de la Generalitat. Un cap de setmana gastronòmic que ni el mateix monstre de Frankenstein, que segons la novel·la va ser creat precisament a Ingostadt, hagués menyspreat. I això que el senyor aquest, de caragols, n’anava ben servit.
Sessió: No iniciada
