El futbol és la més important de les coses que no són importants. A partir d’aquesta reflexió, que s’atribueix a l’exfutbolista argentí Jorge Valdano, entenem que sigui l’entreteniment amb més adeptes i sembla mentida la poca cura que se’n té en tots els aspectes. La situació esperpèntica de les institucions del futbol és una enorme falta de respecte als aficionats a un esport, que vist només com això, com un esport, és apassionant i és lògic que tingui els seus fidels. Però, lamentablement, el futbol no és només un esport, és política i interessos i, sobretot, diners, molts diners, enormes quantitats de diners inimaginables i indecents, amb la qual cosa pocavergonyes, voltors i corruptes no són massa lluny. Aquest dies estem assistint al judici del que fou màxim responsable del futbol espanyol acusat d’agressió sexual i coaccions a una jugadora de la selecció, i l’actual president de la Federació es troba immers en un procés judicial acusat de prevaricació. Tot plegat, una vergonya, i no parlem dels dos grans clubs: un ha pagat durant anys a un dirigent arbitral sense aclarir per què i l’altre té la indecència de denunciar que els àrbitres el perjudiquen a posta, contradient qualsevol objectivitat, com un terraplanista. Unamuno ja fa més de cent anys que deia fàstics del futbol i va arribar a afirmar que aquells que es passen mitja vida parlant de futbol no val la pena que parlin de res més. Amén.
Sessió: No iniciada
