És la proposta que li vaig fer a l’Ariadna al sortir de l’escola. Sempre que puc, l’animo a anar-hi. És una bona ocasió pel joc lliure i relacionar-se. Les tecnologies s’han convertit amb un substitut del joc al carrer. Les experiències virtuals s’han anat diferenciant cada vegada més de les reals i això té impacte en els cervells dels menors. Ens recorda David Bueno (genetista): El joc físic és real, implica l’activació de tots els sentits, mentre que en el món virtual només dos, la vista i l’oïda. A més, en les relacions físiques tractem amb persones reals que tenen defectes i virtuts i la pantalla només ens mostra les virtuts dels altres. Substituir el joc físic pel virtual no sembla la millor opció.














