En 2019 presumien de viure la seva ‘Resurrección’ i quatre anys després, amb quatre dècades de trajectòria, Hombres G estan celebrant amb una gran gira el ‘miracle’ d’haver-se convertit en una referència del pop-rock espanyol per sobre del bé, del mal i del temps quan el que se’ls pronosticava era un futur efímer.
El divendres passat La 1 de TVE va retransmetre en viu el segon dels concerts que la banda madrilenya va oferir en el Wizink Center amb tot l’aforament complet. Sota el títol de ‘40 años y seguimos empezando’, aquests quatre amics inseparables des de començaments dels 80 quan es feien dir Los Bonitos Redford, van oferir més de dues hores de descàrrega amb temes emblemàtics des de la seva creació en 1982 i obrint el repertori amb ‘Venezia’, el seu primer gran èxit.
Personalment mai faig escarafalls de res que faci olor de música pel que em vaig empassar tot el concert pensant en com una banda tan ‘sosa’ s’ha convertit en “un producto nacional sin fecha de caducidad” com els va reivindicar un cert productor o intentant comprendre aquestes “canciones hechas para hacer feliz a la gente” com proclama el seu líder, el cantant i baixista David Summers. Dani Mezquina i Rafa Gutiérrez a les guitarres i Javi Molina, a la bateria arrodoneixen aquest quartet que només va descansar una dècada en 1993 i que ha venut més de 20 milions de discos.
L’única cosa que vaig descobrir és que el nom d’Hombres G ve de ‘G-Men’, una pel·lícula de cinema negre de 1935 protagonitzada per James Cagney en la qual els protagonistes eren agents del FBI. ‘Voy a pasármelo bien’, ‘Suéltate el pelo’, ‘Marta tiene un marcapasos’, ‘Indiana’, ‘No te escaparás’, ‘Te quiero’ i molts més ‘hits’ no van faltar en aquesta mediocre actuació que em va fer recordar a un altre grup dels 80, com son els cordovesos Pabellón Psiquiátrico, quan els van dedicar la cançó ‘G de Gilipollas’… Oh yeah!
