El periodista d’Ivars d’Urgell Antoni Coll Gilabert ha presentat aquesta setmana el seu darrer llibre Em concedeix una entrevista? L’entrevista és un gènere periodístic considerat una variant del reportatge. L’entrevista és un reportatge de l’opinió d’una persona. Per això no s’ha d’enregistrar mai. No importa la literalitat de les paraules de l’entrevistat, sinó el sentit del seu parer. El darrer llibre d’Antoni Coll parla d’entrevistes. Entrevistes que es van fer per sort, com la que va aconseguir Xavi Ayén amb Gabriel García Márquez. El Nobel de literatura no concedia entrevistes, però amb l’excusa que portava un obsequi de Carme Balcells, l’editora de Barcelona, Ayén va poder accedir al domicili de Mèxic de l’autor de Cien años de soledad. El primer que va dir García Márquez quan els va veure entrar al seu estudi va ser: “¿Cuánto han pagado a mi mujer para que les dejara entrar?”. Va ser l’última entrevista de García Márquez en la que anunciava que deixava d’escriure per un principi d’Alzheimer. Hi ha altres entrevistes en les quals no cal fer res. Així li va passar a Tomás Alcoverro quan va demanar una entrevista amb el president de Síria, Bashar al-Àssad. Li van concedir l’interviu amb una sèrie de condicions: “No podrà gravar, no podrà prendre fotos, no podrà portar bolígraf, ni bloc de notes, ni telèfon. Haurà d’estar dempeus durant l’entrevista que tindrà una durada de vint minuts”. L’endemà, el servei de premsa ho va enviar tot fet al correu d’Alcoverro. El llibre de Coll sobre entrevistes té una pega. Incompleix la norma d’aquest gènere que diu que el protagonista de l’entrevista és l’entrevistat. Mai l’entrevistador.
Sessió: No iniciada
