El darrer número de Lo pas nou, publicació de Vilanova de Meià, dedica una àmplia conversa dels membres del consell de redacció Francesc Cardona i Ramon Bernaus amb Emili Castejón, descendent d’una de les nissagues familiars més importants de Vilanova des del segle XIX fins a l’actualitat. Els personatges més destacats de la família són els germans Pere Castejón Bàgils i Ramon Castejón Bàgils, ambdós dedicats a la política, especialment el Ramon, que fou diputat a Corts, president de la Diputació de Lleida, governador de València, de Pamplona i de Barcelona, i alcalde de Lleida en dues ocasions. Va morir el 1887 quan tenia seixanta anys. La ciutat li dedica el carrer transversal que passa per la plaça del Taüt fins a l’església dels Frarets. En aquesta zona hi havia el senyorial xalet dels Castejón del qual publica Lo pas nou un gravat. Llàstima que hagi desaparegut l’històric edifici, com altres que van existir al redós de la rambla de Fernando. Ramon Castejón va tenir una especial relació amb Emilio Castelar, president de la I República Espanyola, que va visitar Lleida i es va allotjar al xalet dels Castejón com recullen retalls de diaris de l’època que conserva Emili Castejón. Hi ha una contalla, que si no és certa està ben trobada, que diu que hi ha la tradició familiar de batejar amb el nom d’Emili als hereus de la nissaga en honor a Emilio Castelar. Un altre polític afí a Ramon Castejón va ser Pascual Madoz, diputat per Tremp i per Lleida, i ministre d’Hisenda, i sobretot autor de la magna obra Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. A la casa Castejón de Vilanova encara se’n conserva un exemplar al qual falta, precisament, el tom que parla de Vilanova.
Sessió: No iniciada
