Els discursos tenen engrunes subjectives, atès que les opinions es basen en l’ésser present, és a dir, en les cicatrius del passat. Catalunya és la meva terra i la dels meus ancestres, una zona de pagesia, ramaderia, agricultura, indústria i de petites i mitjanes empreses. A Catalunya, com a onsevulga, hi conviuen la burgesia i la misèria, perquè els diners no entenen de procedències. El mot xarnego etzibat a la gala dels Gaudí restava a la memòria dels arxius fins que el partit neofalangista de Ciutadans el va redimir fent una vindicació etnicista. N’estic tipa que als catalans se’ns titlli de burgesos i explotadors mentre se’ns mira de cua d’ull per parlar català a Catalunya. En la defensa de les classes populars i el moviment obrer, cal abandonar el menyspreu constant als catalans de moltes generacions. Però, Aznar fou un visionari quan va dir allò de “antes se romperá Cataluña”. La història és a fora i la vida és a dins, citant Estellés, car hom tenim una història de vida.