A cavall entre el segle XVIII i inicis del XIX França va sofrir una gran crisi política coneguda com a Revolució Francesa que ens va deixar un llegat històric que va canviar la política mundial i l’absolutisme per un incipient sistema democràtic que fins i tot actualment li queda camí per fer. Al crit de “Llibertat, igualtat i fraternitat” França i Europa van caminar cap als sistemes de parlaments democràtics.
Tot i això, durant aquest període convuls de la història van sorgir personatges com el general cors Napoleó Bonaparte que va convertir-se en primer cònsol i, més endavant, emperador de França. Deien de Napoleó que era un home ferm i amb caràcter, però que tenia una gran visió estratègica i una gran capacitat de planificació per fer que allò que pensava es convertís en una realitat. L’exèrcit de Napoleó necessitava millorar la logística en l’alimentació de les tropes durant les llargues campanyes militars i Napoleó va oferir un gran premi econòmic per qui trobés un mètode eficaç de conservació dels aliments. La proposta de Napoleó es va escampar per a tota França i alquimistes de tota mena van presentar centenars de propostes. La proposta guanyadora del premi va ser per una idea de Nicolas Appert, un mestre confiter que el 1810 va presentar un sistema molt innovador col·locant pots de vidre amb aliments a l’interior (tomata, carn , verdures…), tancant-los hermèticament amb taps de suro i filferro per posteriorment fer el bany Maria. Aquest procés va ser conegut com a appertització i va permetre conservar productes com la tomata durant molt temps sense necessitat d’additius com la sal o el sucre. L’èxit d’Appert va fer possible la creació de la primera indústria de conserves del món a la ciutat de Massy, prop de París a inicis del segle XIX.
Els francesos i la seva tècnica d’appertització van influenciar les zones properes com Itàlia, Catalunya i Espanya. La pagesia catalana que com Napoleó són gent molt pràctica i eficient van adaptar el mètode a la sobreproducció d’hortalisses de l’estiu i van començar a fer conserva de tomata per poder garantir el condiment de cassoles i guisats a l’hivern.
Antigament, les cases de pagès de l’Horta guardaven les ampolles de vidre de cava i les netejaven. Després amb un embut i una canya fina l’emplenaven de tomata pelada. Més endavant tancaven l’ampolla amb un tap de suro ben pressionat i el lligaven amb corda o filferro. Al final acabaven fent el bany Maria en un gran calder de coure posant palla entre les ampolles perquè el vidre calent podria fer esclatar l’ampolla amb el contacte. Quan arrencava a bullir el deixaven 20 minuts i després es parava el foc per reposar. Les ampolles es deixaven refredar al calder 24 hores i l’endemà ja es guardaven en un lloc fosc, el rebost on podrien estar un any conservant el sabor i la qualitat del producte. Actualment, el procés es fa amb pots de vidre que porten tapa de rosca que facilita el procés, la resta es fa igual.
La gràcia de fer conserva de tomata també és la seva gestió, es tracta d’una activitat que aplega tota la família dels més grans als petits. Tothom té una part de responsabilitat de les diferents tasques, escaldar tomates, pelar, omplir pots, tancar pots i la posterior cocció. Padrines, padrins, pares, mares, tietes, tiets, cosins, cosines, fills i filles de cada casa dedicaven una o dues jornades a fer conserva per l’hivern. Per tot, aquesta pràctica no només permet gaudir del sabor autèntic de la tomata fora de temporada, sinó que també reforça els vincles familiars i manté viu un llegat gastronòmic que es transmet de generació en generació.
En l’actualitat hi ha una empresa lleidatana de l’Horta, Fruita Blanch, que comercialitza la tomata feta de manera artesana. A més, aquest proper dissabte 19 de juliol el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació promociona un taller de conserva de tomata a Granja Pifarré, amb experiència taller i degustacions de productes de proximitat. Ja veieu, empreses familiars de l’Horta, que fidels als seus orígens volen mantenir pràctiques molt sostenibles i arrelades al territori.
