Francisco Turrión (Zamora) és geòleg i expert en Hidrogeologia aplicada. Actualment treballa a la Confederació Hidrogràfica del Segura i sosté, com va dir en una conferència a Balaguer organitzada per Dolça Revolució, que el problema de la sequera es pot pal·liar amb el recurs de les aigües subterrànies.
Per què no plou?
No sóc climatòleg encara que no està demostrat que plogui menys però sí de forma diferent, amb un augment de les temperatures considerable. Sabent això no s’entén que no tinguem infraestructures que puguin afrontar aquesta situació, com seria el cas dels pous de sequera.
Què són els pous de sequera?
Són captacions fetes sobre el terreny, amb tecnologia científica, que extreuen l’aigua dels aqüífers a 200 metres de profunditat. Aquesta aigua, cristal·lina, es torna als cabdals dels rius i això ja es va fer a la Conca del Segura.
I si fos tant fàcil per què no es fa arreu?
Hi ha interessos en què l’aigua sigui escassa perquè l’escassetat és un gran negoci. Interessa que la gent no sàpigui què hi ha sota terra.
Però molts aqüífers estan contaminats per purins. De què serviria?
Hi pot haver alguns aqüífers contaminats per nitrats en les zones amb més pressió ramadera però són superficials. És cert que en aquests punts amb més pressió agrícola hi pot haver alguns mils de quilòmetres quadrats que no són bons però això no s’extén a tota la part de l’aigua subterrània. Els grans aqüífers dels Pirineus, a banda i banda, tenen aigua de qualitat. Com els que hi ha al nord de Balaguer, per cert.
Sempre s’ha dit el contrari dels aqüífers…
El Pla Hidrològic de l’Ebre parla de l’excel·lent qualitat dels aqüífers de la zona nord del Segre i se sap que estan en bon estat quantitativament i qualitativa.
A quants metres caldria perforar?
A partir de 200 metres o fins i tot a més. A 300 o 400 i sense que calgui bombejar perquè això seria caríssim. Quan perfores, l’aigua surt sola a la superfície perquè hi ha altres cotes més altes. D’alguna manera passa com a les cases, on l’aigua arriba per pressió a un cinquè pis sense haver-la de bombejar perquè hi ha un dipòsit a una cota més alta.
S’ha provat gaire el sistema que defensa vostè?
A Múrcia s’ha fet i ha servit perquè la gent de l’horta murciana ja no demani el transvasament de l’Ebre. L’Estat hi ha fet una bateria de pous de sequera on l’aigua surt d’aqüífers interiors no contaminats on l’aigua, com li he dit, surt a pressió des de 200 o 300 metres i s’injecta als rius.
I vol dir que això seria efectiu aquí?
Els pous de sequera podrien funcionar en els meandres del Segre o del Noguera Pallaresa i Ribagorçana per pal·liar la falta de cabdal dels rius.
Vol dir que hi ha tanta aigua a nivell subterrani?
Quan es parla d’aigua subterrània, d’aigua dolça i líquida, l’ONU n’ha assenyalat el seu potencial per solucionar problemes. Li puc dir que és més important l’aqüífer que hi ha sota l’Amazones que el propi riu Amazones i sota terra hi ha rius que desemboquen al mar.
Insisteixo. I si fos tant fàcil per què no es fa?
Venim encara de la cultura dels pantans, en la que qui no tenia un pantà no tenia res. Parlo del temps del “desarrollismo” i ara hi ha un lobby del formigó, amb les grans constructores, que està assentat a les confederacions hidrogràfiques, que són els ens que controlen la gestió de l’aigua. El seu interès és què l’aigua flueixi per canonada i aquí hi juguen constructores, comunitats de regants i hidroelèctriques. A més, a les multinacionals de distribució d’aigua potable els interessa que hi hagi sensació de sequera i d’estrès hídric perquè puguin apujar la factura sense queixes de la gent.
Tant poder té aquest lobby, segons vostè?
El poder te’l dona el control d’una canonada i el somni dels lobbys és fer creure a la gent que l’única forma de tenir aigua és tenint canonades i que a sota terra només hi ha nitrats. D’altra banda, els alts càrrecs de les confederacions hidrogràfiques són enginyers de camins, que d’altra banda són molt necessaris, però no hi ha opció pels hidrogeòlegs per arribar a places de nivells superiors. I en farien falta per atendre les diferents alternatives.
Per on passen aquestes aigües subterrànies?
Quan es parla d’aigua subterrània, d’aigua dolça i líquida, la ONU n’ha assenyalat el seu potencial per solucionar problemes. Li puc dir que és més important l’aqüífer que hi ha sota l’Amazones que el propi riu Amazones i sota terra hi ha rius que desemboquen al mar.
I qual valdria aquesta aigua?
L’aigua que s’obtè amb els pous de sequera és més barata que la d’un transvasament o la d’una dessalinització. És una aigua a preus molt competitius. El Govern de José Luís Rodríguez Zapatero ja ho va fer en un moment de necessitat extrema a Múrcia, quan hi havia de Ministra de Medi Ambient Cristina Narbona. En 15 dies o un més es poden fer els pous a les zones seleccionades. Es necessiten màquines de rotació, molt potents i amb compressors, que perforen el terra i l’entuben. Això permet tornar al riu aquesta aigua per ajudar als cabdals ecològiques i abastir canals de reg.
I això ho hauria de fer l’Estat o hauria de ser la Generalitat qui ho activés en tot cas?
A la zona de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre hauria d’impulsar-ho l’Estat però es podria conveniar perfectament amb la Generalitat per col·laborar econòmicament en el projecte. A les Conques Internes de Catalunya sí que podria ser la Generalitat qui ho fes.
