“És una manera de prendre l’idioma d’aquí per exportar-lo al món amb una altra sonoritat fonètica que resulta molt curiosa”, justifica a LA MAÑANA Halldór Már el contingut del seu nou disc, ‘This way, please’, en què versiona nou temes del ‘roc català’ i ‘L’Estaca’ (‘Staurinn’) de Lluís Llach “que era una peça obligada”.
Halldór Már és un músic islandès establert des del 1993 a Barcelona i professor de guitarra a l’escola Ars Viva. Va militar al grup de pop Wiggum fins que es va llançar en solitari comptabilitzant cinc treballs. ‘Winds’, el seu anterior disc, va ser també de versions de la Nova Cançó traduïdes al català.
“Vaig tenir la temptació de saber com sonarien alguns clàssics més moderns de la música catalana a l’anglès amb aquestes cançons que són un pilar fonamental per entendre la música pop-rock en català”, comenta aquest músic que compta amb les col·laboracions de Natxo Tarrés a ‘Running’ i Joan Masdéu a ‘Could It be me’.
La resta de versions són de Joan Dausà, Els Pets, Mishima, Sau, Lax’n’Busto, Sopa de Cabra i Els Amics de les Arts. Al final del disc hi ha un ‘bonus track’, la cançó ‘Barcelona’ de Chloe Phillips on canten junts.
“Encara n’hi ha moltes que falten”, diu esmentant com a exemple ‘El vol de l’home ocell’, de Sangtraït, “però de moment comparteixo aquestes”.
