Sí. Un circ. La cançó de fa unes quantes dècades dels pallassos de la tele parla en passat però el circ és ara ben present. El circ del papa. Un circ dels bons, d’aquells que t’adones que està molt treballat en tots els detalls. Un espectacle que ens retrotrau a l’Edat Mitjana, amb tots els seus protagonistes vestits de forma impecable per a l’ocasió i que són uns grans professionals que s’han après molt bé el seu paper: el papa i tota la cúria de l’església, el rei, la reina i les princeses, els nobles i els senyors feudals, l’exèrcit i els guàrdies, els bufons i, naturalment, el poble, la plebs i el populatxo. Tots al seu lloc. Com ha de ser. En la seva visita a la capital de les espanyes, el cap dels catòlics es va traslladar al Congrés dels Diputats –un circ etern–, on va criticar els polítics i aquests, fent gala de la hipocresia que tant dominen, li van dedicar l’aplaudiment més gran mai viscut a la cambra. Una altra secció fantàstica del circ va ser la passejada amb el papamòbil, on el summe pontífex no va parar de tocar el cap dels nadons que li duien els goril·les amb corbata que el custodien. Era impagable veure els guardaespatlles agafar els bebès com si fossin melons. Trobarem a faltar aquests moments quan marxi el papa. El xou circense, però, continua amb el Mundial, que arriba amb una gran notícia: gaudirem dels excelsos comentaris d’algú que també té après molt bé el seu paper: M. Rajoy. Cantem tots: “Había una vez un circo…”.
Sessió: No iniciada
