És probable que només es tracti d’una neura meva. Però realment estem vivint un 2026 –del qual ja n’hem viscut més d’una quarta part– que penso que pot fer-nos esfereir legítimament.
Sobre el president dels Estats Units d’Amèrica ja no us vull cansar amb cap article més. Aconsegueix acaparar diàriament les portades de tots els mitjans de comunicació del món i dono per descomptat que els ciutadans que pretenem estar mitjanament informats ja l’hem clissat. Som molts els que considerem que és un egòlatra amb ben poques llums, mentre que n’hi ha molts d’altres que li riuen les gràcies. D’aquest segon grup estic convençut que n’hi ha una bona part que també el consideren un imbècil però que prefereixen acomboiar-lo perquè els convé. La resta, és millor que s’ho facin mirar.
Des de fa setmanes estem involucrats en una guerra, provocada per aquest impresentable –i d’altres que se n’aprofiten– contra l’Iran. No ens deixem entabanar: estic convençut que una immensa majoria de catalans (i també dels europeus) estem en contra de l’elit que governa l’Iran, que és clarament reaccionària i retrògrada. Però també pensem que això sol no justifica una agressió bèl·lica com la promoguda pels Estats Units d’Amèrica i Israel, els quals ni tan sols ho han al·legat com a justificació de l’agressió.
Aquesta setmana també hem assistit a l’inici de dos importants processos judicials per depurar responsabilitats d’alts responsables polítics dels dos principals partits espanyols. Dilluns es va iniciar la vista oral del conegut com a cas Kitchen en què estan imputats l’exministre de l’interior del partit popular, Sr. Fernández Díaz i nou persones més, alts càrrecs i policies de l’època en què va ser ministre. Ja coneixíem aquest cas, que s’ha vingut arrossegant des de fa anys. Però l’avantatge del judici oral és que permet conèixer, en directe, les reaccions dels acusats i dels testimonis, ens apropa moltíssim més a allò que va passar i provoca un esfereïment més intens. Comprovar com la policia i els seus comandaments van actuar per protegir els delinqüents enlloc de perseguir-los no deixa de provocar desconfiança en les institucions. El consol és que hagin acabat sent jutjats.
L’altre judici oral que s’ha iniciat és el del cas Koldo en el qual s’acusa un altre exministre, en aquest cas el socialista Sr. Ábalos i altres col·laboradors seus. En aquest cas podem seguir en directe les maniobres que duien a terme per aprofitar-se de la seva posició per obtenir diners o contraprestacions econòmiques. I també aquí es fàcil induir desconfiança en les institucions que ens governen.
Més enllà de les moltes consideracions que n’haurem d’extreure, tots aquests supòsits, incloent-hi el de la guerra de l’Iran, crec que ens enfronten amb el problema del sistema que seguim per triar aquells que ens governen. Tant pel que fa al mecanisme de la tria com a les persones que triem. Suposo que hi ha molts estatunidencs que s’estan preguntant com pot ser que un personatge com Donald Trump sigui el seu president. I nosaltres també ho hem de fer en relació als polítics que ara s’estan jutjant. Hem de revisar i millorar el sistema per intentar evitar que aquestes disfuncions es repeteixin.
