L’Elvis, la Lia, la Mel i el Trial són quatre gossos molt especials a la demarcació de Lleida, ja que formen part del Grup Especial Caní (GEK9) del Cos d’Agents Rurals del qual formen part un total de nou cans amb els seus respectius guies i que estan distribuïts pel territori. En aquest sentit, a la Plana l’Elvis i la Lia estan especialitats en esquers enverinats i cadàvers de fauna, i a ells es va sumar recentment la Mel, que està en formació de cadàvers de fauna i munició i armament per lluitar contra el furtivisme, mentre que al Pirineu hi ha el Tril, el qual fa seguiment d’espècies protegides, és a dir, detecten excrements principalment d’ós i llops per poder fer els corresponents estudis i anàlisis de la població d’aquestes dues espècies. Així mateix, s’ha de dir que la resta d’integrants d’aquest grup estan repartits a la Catalunya Central (2), a Girona (2) i a Terres de l’Ebre (1).
“Aquests gossos arriben molt més enllà d’on els humans podem arribar gràcies a les seves capacitats, especialment l’olfacte tan potent que tenen”, explica el coordinador tècnic del GEK9 del cos, Lluís Pallarès. En aquest sentit, recorda que entre els gossos que formen el grup també hi ha els que investiguen incendis detectant possibles accelerants del foc i la seva importància rau en el fet que les investigacions ara poden anar molt més enllà del que ho feien fa pocs anys.
Cal tenir en compte que el GEK9 es va constituir de manera oficial l’any 2020, però “prèviament s’havia fet una prova pilot per determinat si les necessitats que hi havia eren reals o no i es va constatar que sí, raó per la qual aquell any es va formalitzar el grup i es va establir l’especialització, així com una formació i la prova d’accés”, explica Pallarès. En aquesta línia, afegeix que, “per exemple, en el cas d’incendis quan arribaven els agents podien notar que hi havia certa olor d’un accelerant del foc com pot ser benzina, però allò no tenia cap validesa davant d’un jutge perquè no es trobava el producte. En canvi, el gos localitza on es trobava perquè s’agafi una mostra, s’enviï a un laboratori i aquest ho confirmi. El mateix es pot dir amb els verins i s’ha arribat a confirmar que allò que han trobat és la punta de l’iceberg”, determina. Alhora, afegeix que “vam importar la feina que els Mossos d’Esquadra i els Bombers feien amb els gossos al medi natural”.
D’altra banda, també exposa que el fet que a la demarcació de Lleida hi hagi quatre dels nou gossos que hi ha repartits per tot el territori de Catalunya es deu al fet que durant anys va haver-hi molts problemes amb els verins. “Actualment, els gossos amb els seus respectius guies fan una feina molt important, que poden detectar el verí que s’ha utilitzat, encara que també fem molta tasca preventiva i serveis sense tenir cap avís en concret”.
UN VINCLE IMPORTANT
Durant tot l’any 2022, els nou gossos amb els set guies que formen part del GEK9 d’Agents Rurals van fer unes 700 actuacions a Catalunya, entre les quals es comptabilitzen els serveis reals, els preventius i els entrenaments. “Ens activen quan hi ha una necessitat, tot i que també fem molts serveis de prevenció. Mostra d’això és quan hi ha un succés, com pot ser un incendi o un enverinament d’animals els agents que hi ha al territori demanen la nostra participació, perquè els gossos poden arribar a on els humans són incapaços, i l’inspector és que ho autoritza”, comenta el coordinador tècnic del GEK9 del cos, Lluís Pallarès, el qual remarca que actuen a tot el territori català, independent d’on estigui vivint en aquell moment.
S’ha de dir que aquests animals són propietat de la Generalitat i els ensinistren els corresponents guies. Així mateix, cadascun d’ells està especialitzat en una àrea concreta, ja sigui el seguiment d’espècies protegides (com per exemple l’ós i el llop), la detecció de cadàvers de fauna, la detecció de verins i la investigació d’incendis trobant possibles accelerants del foc. “Es busquen gossos que tenen una afició o una motivació especial pels jocs. En molts casos s’ha optat per adoptar animals procedents de famílies que el poden tenir perquè són molt moguts i les persones que el tenen són sedentàries i ho són perquè molta inquietud per jugar”, explica Pallarès.
Així, tot i que el temps d’aprenentatge va en funció de cada animal, perquè en el cas dels cadells primer han d’aprendre a socialitzar-se i a no tenir por, aquest pot anar des dels quatre als set mesos. Però Pallarès remarca que “sempre estan aprenent i millorant les tècniques. Per aquest motiu, és molt important que vagin mantenint el que assoleixen i això s’aconsegueix amb entrenaments setmanals”. De fet, la manera d’entrenar-los es a través de jocs “on els animals poden associar l’olor que vols que et marqui mentre juguen”.
Per tant, el vincle que es crea entre el guia i l’animal és molt rellevant. “Som pocs guies i gossos, i això permet que visquin amb nosaltres. Aquest fet fonamental per obtenir els èxits que fins ara han tingut”, conclou Lluís Pallarès.
