Germán París debuta amb un poemari que naix directament de la seva experiència personal amb la malaltia del càncer. ‘Te de canyella’ recull un any intens d’escriptura en el qual ha anat recollint reflexions, vivències i emocions. París explica que sempre ha combinat la seva tasca acadèmica a la Universitat de Lleida amb l’escriptura, sobretot en l’àmbit de l’assaig, tot i que la poesia ha estat present de manera constant. En el seu cas, el diagnòstic d’un tumor a finals del 2024 va intensificar la necessitat d’escriure com una eina per ordenar el que estava vivint i donar-hi forma. L’autor assenyala que el poemari neix d’una necessitat d’expressar allò que sentia i de convertir-ho en paraules. “El llenguatge em permet explicar moltes coses”, resumeix, en referència a com l’escriptura ha estat una forma de processar emocionalment la seva situació. El llibre recull una selecció de textos escrits durant aquest període, que posteriorment van acabar configurant un conjunt unitari fins a esdevenir un poemari.
‘Te de canyella’ ofereix una mirada en què la malaltia s’integra dins del conjunt de la vida quotidiana i no n’ocupa tot l’espai. En aquest sentit, París defensa que el procés oncològic és una part més de la seva existència: “La malaltia és una part més de la meva vida”, explica, i afegeix que ha continuat treballant i mantenint la seva activitat dins el que defineix com una “nova normalitat”. Un dels eixos del poemari és precisament aquesta voluntat d’evitar que la malaltia es converteixi en l’únic centre de la identitat. L’autor insisteix que cada persona afronta aquestes situacions de manera diferent i que la poesia no busca donar respostes tancades ni models de conducta.
El títol del llibre recupera un poema escrit fa vint anys i connecta dues etapes vitals diferents. El “te de canyella” actua com a fil simbòlic entre passat i present, vinculat a un record personal que serveix per unir moments vitals separats en el temps.
Actualment, l’autor treballa en un nou projecte d’assaig de caràcter filosòfic i jurídic, en què reflexiona sobre la seva experiència i sobre qüestions com la dignitat del pacient o el dret a la memòria oncològica, un àmbit que considera encara poc visibilitzat. Amb ‘Te de canyella’, Germán París signa un debut poètic que entén l’escriptura com “una manera d’acompanyar la vida, i que transforma una experiència personal en literatura sense perdre’n el caràcter íntim”.
