Ja han passat los Reixos i m’han deixat un atles a la sabata, tal i com demanava per poder seguir les cuites dels emperadors moderns que aspiren a quedar-se amb el pastel de la boleta del món. Des que als Estats Units governa allò més semblant a un Zeus de l’Olimp, la geografia s’esvalota amb les ànsies imperialistes de l’inquilí de la Casa Blanca. I llegint els diaris una de les paraules que més es repeteix és geopolítica, que ve a ser la relació existent entre el medi geogràfic, l’economia social i l’evolució política d’un país i en què les persones som meres peces d’un tauler amenaçat constantment. En una societat tant connectada, necessito parar i seguir amb el meu atles el joc de poder en què som meres fitxes.














