Perquè no, no cal agafar cap avió ni fer centenars de quilòmetres per gaudir d’un espai de salut on sigui fàcil rebaixar el ritme i recuperar el control personal i emocional, parant el temps i jugant-lo al nostre favor. I, a més, gaudint de cultura, història i gastronomia de proximitat i de molta qualitat. Aquest lloc és el Monestir de les Avellanes, a la comarca de la Noguera.
El monestir de Santa Maria de les Avellanes, situat a tocar d’Os de Balaguer, és un dels monuments històrics més importants de les terres de Lleida. Va ser fundat al segle XII per iniciativa de monjos premonstratencs, amb el suport de famílies nobles del territori. Durant l’edat mitjana es convertí en un centre religiós, cultural i econòmic de gran rellevància. Va arribar a ser panteó familiar dels comtes d’Urgell, aliats del comte de Barcelona, que van sumar esforços per conquerir la ciutat de Medina Larida, la nostra Lleida, amb l’ajuda dels templers. L’escriptor lleidatà Francesc Canosa presenta la saga dels comtes d’Urgell com a protagonista d’una història de poder, identitat i memòria col·lectiva. Segons Canosa simbolitzen una Catalunya amb institucions pròpies que cal reivindicar i un patrimoni artístic que considera que s’ha de recuperar. Al llarg dels segles, el monestir va viure moments d’esplendor i dificultats, especialment amb la desamortització del segle XIX, que comportà l’abandonament del recinte monàstic. El 1910, els germans maristes se’n van fer càrrec i van iniciar una nova etapa dedicada a l’espiritualitat, la cultura, l’educació i l’acolliment.
Avui, el monestir conserva un valuós patrimoni arquitectònic, amb el claustre romànic i l’església gòtica. Però la joia de la corona són els sepulcres històrics dels comtes d’Urgell, que van sortir del monestir el 1906, després de ser venuts d’una manera tèrbola, i van acabar fent un llarg viatge fins al The Met Cloisters, al nord de Manhattan, a Nova York, on actualment es poden visitar.
Els sepulcres dels comtes d’Urgell són una joia del gòtic català dels segles XIII i XIV. Gràcies a la iniciativa de la comunitat marista del Monestir de les Avellanes, impulsada per qui n’era el director, Robert Porta, i amb el suport i el finançament de la Diputació de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), les seves rèpliques han tornat al lloc d’origen. Elaborades amb tecnologia làser, fotogrametria i impressió tridimensional, reprodueixen fidelment els sepulcres originals. El 2023 s’hi va instal·lar la rèplica d’Àlvar II d’Àger i, el 2025, la d’Àlvar I i Cecília de Foix. Aquestes reproduccions recuperen part de la memòria històrica i del patrimoni del monestir, obert a les visites del públic.
En aquesta nova etapa del Monestir de les Avellanes, Pep Tort, nou director, assegura la continuïtat d’un model que manté el territori, la gastronomia, l’educació i la cultura com a grans protagonistes. Una manera d’entendre el monestir com un espai viu, arrelat a la Noguera i a les terres de Lleida, que preserva el seu llegat històric alhora que continua oferint experiències de descoberta, aprenentatge, benestar i acolliment.
Ja ho veieu, molt a prop de casa us podreu traslladar molt i molt lluny. Un viatge als temps medievals en un entorn natural molt autèntic, on la història, la cultura i els sabors del territori continuen ben vius. Res, desitjo que ho gaudiu molt!














