En la tarda d’ahir es va presentar a Lleida “Esquí de fons. Manual pràctic”, de Francesc Català Alòs i Lambert Colás Torán, editat per Cossetània. Aquesta guia, la primera en català, és una introducció a aquest esport, que tot i ser minoritari, cada cop és més practicat. En aquest manual es tracten tots els passos necessaris per a començar a practicar aquest esport des de zero, o per la gent que sigui principiant, centrant-se en tres elements bàsics, la tècnica, el material i la forma física que és necessària per poder gaudir d’aquest esport d’hivern.
Un dels seus autors, Francesc Català, va parlar amb LA MAÑANA i va dir que la motivació que van tenir per escriure aquest llibre va ser donar a conèixer l’esquí de fons. “Diem que és una iniciació a l’esquí de fons, perquè és un esport que pot ser molt complex. Els primers passos són molt senzills, però a mesura que t’endinses en aquest món veus que les variants són el que ho fa molt interessant”. “Per exemple, una motivació pot ser dominar les dues tècniques d’esquí, la clàssica i la de patinador”.
El manual també parla dels diferents tipus d’esquís, la roba adient, les diferents fixacions, botes o bastons. “Al final de la guia et deixem a les portes de poder practicar esquí de fons amb cert coneixement de la tècnica”. “És evident que, encara que hem fet una gran feina a l’hora d’explicar pas a pas cada tècnica, i amb el suport gràfic vam fer més de 2.500 fotografies, és recomanable sempre començar amb algun professional que estigui qualificat per ensenyar a practicar aquest esport”.
“Evidentment, això és una crida perquè més gent faci esquí de fons, i hi ha gent que fa esquí alpí, ho prova i no vol tornar a “l’esquí convencional”. “És un esport molt més tranquil, molt més lliure. “L’inici d’aquest esport és molt fàcil i pot ser la gent pensa que és una mica monòton, però després has de millorar en la tècnica i és molt interessant. L’esquí de fons és un dels esports més complets que hi ha perquè treballes moltes parts del cos”.
Algunes de les estacions d’esquí de fons catalanes són Aransa, Beret, Guils Fontanera, Tuxent-La Vansa, Virós-Vall Ferrera o Tavascan.
L’autor també va fer menció de l’estació aragonesa de los Llanos del Hospital a Benasque.
