La causa principal d’incendi forestal és la negligència en activitats humanes: “imprudències provocades per menors d’edat, cendres mal apagades, crema de restes de poda en urbanitzacions, llançar burilles mal apagades, petards…”, diu la informació de Protecció Civil. Són molt escassos els focs provocats intencionadament. En aquest grup hem de distingir dos apartats: els piròmans i els incendiaris. Els piròmans pateixen un trastorn mental que els impulsa a provocar incendis per calmar la seva ansietat. Gaudeixen amb el foc. S’hi fan fotos i tot. Riuen. Els incendiaris, en canvi, actuen per interès personal, per obtenir algun benefici o per hàbits ancestrals. Un amic m’explicava que en un poble del Segre Mitjà hi havia un pagès obsessionat a cremar rostolls. Era una activitat agrària habitual per millorar la fertilitat dels camps. El problema és que el referit pagès tenia l’hàbit descontrolat. A la nit s’aixecava mig adormit cridant “a fogar, a fogar!”, i calava foc a tort i a dret. El foc i l’aigua, són els dos elements fonamentals en l’evolució de la civilització. Tenia un amic, el Joaquín Portolés, que va dissenyar la segona residència amb la sala d’estar entre una llar de llenya i una font que rajava aigua contínuament amb un circuit tancat. “El màxim benestar de l’home és quan està situat entre els dos elements fonamentals de la natura: l’aigua i el foc”, m’explicava. El problema sorgeix quan en perdem el control. O quan els volem intervenir fora del seu discórrer natural. Llavors, sempre tenim les de perdre.
Sessió: No iniciada
