“L’art és l’habilitat de veure el que els altres no veuen”. “L’art és el resultat de la màxima expressió d’algú creatiu”. Són dues frases escrites per l’artista danès Olafur Eliasson i el dissenyador estatunidenc Tinker Hatfield. Dues frases, que vistes així de patac, poden resultar independents i inconnexes. Però no ho són. Tenen una connexió amb les comarques de Lleida i un protagonista: Flavià Boleda, un jove verduní de 21 anys al qual fa quatre anys, mentre estudiava segon de batxillerat, li van diagnosticar dislèxia, un trastorn que es defineix com la dificultat d’identificar, comprendre i reproduir els símbols escrits.
Fins aleshores, fins que no li van diagnosticar la malaltia, el Flavià sempre era l’últim en entregar l’examen, era l’alumne que feia més faltes als dictats i a qui li costava més interpretar els textos. “Quan em van detectar la dislèxia, em vaig treure un pes de sobre i vaig descobrir el perquè. Vaig dir-me: d’acord Flavià això era el que et passava així que m’ho vaig prendre de forma positiva”, explica. Va acabar la formació postobligatòria i va marxar a Barcelona a estudiar el grau superior de Publicitat i Màrketing, on va descobrir que podia convertir el seu problema en una habilitat, en un element diferenciador, en una virtut.
Amb el Treball de Final de Grau (TFG) a l’horitzó, els professors van demanar als alumnes crear la seva marca personal amb què demostrar les seves habilitats i aptituds. El cervell del Flavià va connectar a l’instant i, de forma valenta, va apostar per dedicar el treball a la seva experiència amb la dislèxia. “Volia que fos un projecte trencador i disruptiu”, explica. Les idees i la inspiració no arribaven, així que va decidir submergir-se en la recerca i en la lectura i visionat d’articles. Personatges com Joan Viñallonga, creador de gelats icònics com el Frigopie, el Drácula o el Calippo, per citar-ne alguns, i l’esmentat Olafur Eliasson li van donar l’empenta definitiva per fer el projecte sobre la dislèxia, “una amiga que m’ha ajudat i m’ha fet créixer com a persona”.
Així és com va néixer Ohla, un projecte de responsabilitat social que té l’objectiu “d’inspirar i motivar tots els joves amb dificultats d’aprenentatge” i de donar “visibilitat” a la malaltia.
Una malaltia que afecta el 10% dels espanyols i a uns 800.000 infants
La dislèxia és una malaltia que afecta un 10% de la població a Espanya, el que suposa que ho pateixen aproximadament uns 4,6 milions de persones, de les quals gairebé un milió (800.000) són infants. Per això Boleda considera essencial “visibilitzar” la malaltia i fer d’aquest projecte una plataforma en la qual “tot el col·lectiu pugui expressar i escriure com l’ha afectat la dislèxia, ja sigui de manera positiva o de manera negativa a fi que puguin veure altres històries de superació d’altres persones, començant per la meva”. Ohla s’ha estès més enllà del vessant acadèmic i ha estat premiat i reconegut per professionals i experts, el que ha portat a Boleda a fer xerrades a instituts.
Sessió: No iniciada
