Es viuen uns moments a Madrid que, aparcada la moció de censura que propugnava el PP, la força de la dreta se centra en buscar la caiguda del govern i eleccions anticipades. No és la primera vegada que reflexionem sobre aquesta possibilitat, cada cop més probable, després dels últims incidents ocorreguts a Madrid.
Tanmateix, és curiós destacar que les dues qüestions que Espanya, és a dir, més enllà del PP i de VOX, no perdonarà mai al govern Sánchez són la Llei d’Amnistia i el pacte de finançament singular de Catalunya. Són dos temes de referència directa catalana i el pitjor que ha fet Sánchez, tota la política econòmica que ha instrumentalitzat amb col·laboració de Sumar, no té ni la més mínima importància davant dels dos acords amb Catalunya, ni dèficit fiscal, ni endeutament, ni gestió dels fons Next Generation, ni la fiscalitat especial a bancs i energètiques, ni la política d’habitatge amb el dèficit d’habitatge social, ni la baixa productivitat, ni l’escassa atenció a la investigació i recerca, són assumptes que poden competir amb la gravetat dels dos pactes catalans. Qui nega que Catalunya condiciona la política espanyola és que no sap llegir.
El govern Sánchez no només ha comès, per Espanya, aquests dos grans pecats, sinó que té pendents expedients judicials (la dreta no deixarà d’utilitzar-los) que segons l’evolució que tinguin poden accelerar la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions a finals d’any. Té l’expedient obert de la seva senyora, el cas Koldo de l’exministre Ábalos, la imputació del Suprem al fiscal general de l’Estat i ara els l’escàndols Errejón del partit del seu soci de govern.
Si hi ha eleccions el model de finançament singular, no tancat i no sabem que passaria si continués, se’n va en orris. Se’n van en orris també les transferències de diners que arribarien del govern de Madrid per demostrar que no cal canviar el model de finançament, que l’actual de transferències ja funciona. Illa va anunciar el projecte dels nous 50.000 habitatges sense dir re del seu finançament, evidentment comptava amb diners de Madrid.
També es perdrà la nova regulació dels lloguers amb un índex d’augment d’aquests diferents a l’IPC, és a dir un IPC a la baixa sense que el propietari pogués carregar a l’arrendatari ni l’IBI ni la taxa d’Escombraries, i els pensionistes veurien la derogació de l’actual llei d’adaptació de la pensió als preus. Un canvi de cent-vuitanta graus amb la victòria del PP.
