El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va passar aquesta setmana per Lleida i va fer declaracions a Mollerussa sobre els aranzels i el Salari Mínim Interprofessional. Però com acostuma a passar en aquests casos, el més interessant de la seva visita no va ser el que va dir en públic sinó la conversa en privat amb una trentena de membres de l’Associació de l’Empresa Familiar a la Llotja, on hauria dit que la política d’Espanya la decideix un “fugat de Bélgica” (per referir-se a Puigdemont) tot i reconèixer també les coincidències en qüestions socials i econòmiques amb JxCat. Ara bé, també va marxar amb “l’encàrrec” de promocionar l’oli de Ponent.
Aquest diari ha contrastat amb diverses fonts algunes de les intervencions que va fer Feijóo, que va manifestar que hagués estat “president” si hagués acceptat algunes de les demandes de JxCat. Dos fonts diuen que va parlar explícitament de l’amnistia mentre que una altra no ho expressa en aquests termes però sí en les demandes que hauria posat JxCat després de les eleccions del 2023.
“Dona una imatge agradable i de modernitat però si grates una mica té un discurs conservador i dur”, va explicar un dels presents al sopar. Compartint estovalles, Feijóo també va parlar d’immigració irregular i segons van explicar les fonts consultades per aquest diari va deixar clar que qui entra sense papers a España no hi pot estar perquè tampoc hi ha manera d’atendre’ls. També es va referir a la problemàtica de les okupacions, en especial a Barcelona, i va fer notar que Catalunya té 15 impostos més que Madrid.
Durant el sopar també va manifestar la dificultat d’entendre’s amb el PNB. Almenys per ara i atesa la realitat política del País Basc, on el PSOE podria pactar amb Bildu a les juntes forals si no tingués el suport de la formació que dirigeix Aitor Esteban. Si fos així el nacionalisme basc perdria cotes de poder. Feijóo també es va mostrar contrari a la rebaixa de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, com ha pactat la vicepresidenta Yolanda Díaz amb els sindicats. També es va referir al català a Europa, una de les demandes que JxCat va posar sobre la taula per votar la investidura de Pedro Sánchez. En aquest punt Feijóo va advertir els comensals que moltes altres llengües regionals també ho podrien demanar i es va referir, com a exemple, al gallec, una llengua que va fer servir per començar la seva intervenció després que el president de l’Associació de l’Empresa Familiar, Marc Cerón, li donés la benvinguda en l’idioma de Castelao. En consonància també va pronunciar alguna frase en català davant una trentena de persones a diferència d’un antecessor seu que només el parlava “en la intimitat”.
Al final hi va haver un aplaudiment i dos obsequis. Una coca de recapte i el llibre ‘Lleida, terra d’oli’ que Marc Cerón li va regalar perquè promocioni a Espanya l’or verd garriguenc.
