La comunitat bielorussa resident a Catalunya coincideix en què els seus compatriotes estan “més units que mai” per enderrocar el règim d’Alexander G. Lukaixenko i desfer-se, 26 anys després, de l’epítet de “darrera dictadura d’Europa”.
Alguns, com Pavel Kirylionak, resident a Barcelona des de fa 12 anys, van fugir com a exiliats polítics per denunciar el frau electoral igual que ho fa ara la gent al seu país. “Després d’una manifestació vaig ser detingut i vaig passar deu dies a la presó”, explica Kirylionak, qui aleshores tenia 18 anys. “Puc confirmar les històries de tortures perquè vaig passar el mateix. Abans érem desenes, ara són milers.” Kirylionak recorda patir pallisses durant la seva detenció. “Quant t’estan pegant amb una porra de goma durant hores, això ja és una tortura. Hi ha gent a qui segueixen pegant després de perdre el coneixement”, es lamenta. Afegeix: “Constantment et tracten com un animal. En una cel·la per a dues persones, de dos per tres metres, hi fiquen 20 o 25 persones. La gent està dempeus i no pot seure. Alguns tenen les cames trencades”.
Natallia Zhukouskaya fa 19 anys que va traslladar-se a Catalunya. Explica que el fill d’una amiga va estar detingut dos dies, durant els quals ningú li va comunicar que es trobava sota custòdia policial. Després de buscar-lo per tots els hospitals, va rebre una trucada dient-li que el seu fill estava a la comissaria. Va ser alliberat amb càrrecs, que creu fabricats, i haurà d’anar a judici. Veient les imatges de brutalitat policial, assegura que li va venir al cap l’1 d’octubre, però aviat va veure que “és molt pitjor. (…) Hi ha moltes imatges i testimonis difícils de creure”.
Sessió: No iniciada
