Eth TERMCAT a complèt 40 ans e mos ahigem ara celebracion der anniversari e as felicitacions. Eth TERMCAT ei un consòrci creat pera Generalitat e er Institut d’Estudis Catalans entà garantir era terminologia catalana, era normalizacion de neologismes e er assessorament terminologic.
Però en aguesti 40 ans, era institucion tanben a auut un contacte interessant damb era lengua occitana.
Eth prumèr vocabulari occitan publicat peth TERMCAT ei der an 2005. Ei un lexic deth transpòrt turistic, damb definicions. Ère un projècte dera Union Latina que s’elaborèc en sèt lengües europèes non estataus: romanés, catalan, sard, occità, galhèc, còrs e ladin.
Però eth trebalh estelar en occitan, deth TERMCAT, siguec eth de Societat de l’informacion. Noves tecnologies e Internet. Recuelh mès de dus mil tèrmes damb es equivaléncies en catalan, castelhan, francés e anglés. Tanben recuelh, en occitan, era definicion de cada tèrme.
Claudi Balaguer, Membre der Institut d’Estudis Aranesi, ei autor dera part occitana, damb era corresponenta autoritat deth GLO, Grop de Lingüistica Occitana (Conselh Assessor dera Generalitat) diguie que “el diccionari Societat de l’informacion representa un avenç considerable per a la llengua, no només per mor de la seua riquesa lèxica, sinó que es tracta de la primera gran iniciativa d’aquesta mena a la qual es dona suport institucionalment i que es pot adaptar fàcilment a qualsevol varietat dialectal, com l’aranés, per exemple”.
Anteriorament en 1996 se publiquèc un lexic informatic anglés-occitan damb 600 entrades de Joan Francesc Blanc. En 2009 un lexic senzilh d’informatica francés-occitan possat per Institut d’Estudis occitan hec era sua aparicion, mès non serà enquia era òbra de Claudi Balaguer e eth TERMCAT que disposaram d’una òbra panoccitana e d’elaboracion complèta.
Eth període d’elaboracion deth vocabulari durèc cinc mesi e s’acabèc en agost de 2008. I aueren tres sessions de validacion per part deth Grop de Lingüistica Occitana e finalament se publiquèc en deseme de 2009. Ditz Balaguer que “l’avantatge cabdal de l’obra, és el suport institucional que moltes obres occitanes, més particularment a l’Estat francès, dissortadament no tenen”.
Posteriorament d’auti vocabularis deth TERMCAT an auut en compde er occitan e naturaument des dera existéncia der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana (2014) es sues decisions lingüistiques compden damb eth sòn aval. En son exemples eth Diccionari dera covid publicat en 2020, damb mès de 500 tèrmes, que conten era sua referéncia en occitan (varianta aranesa) o eth Diccionari dera activitat parlamentària, publicat en 2021 damb 500 tèrmes ena varianta aranesa.
Darrèrament er occitan compde damb ua seleccion de lexics terminologics amassats peth Congrès Permanent dera Lenga Occitana, laguens dera seccion TÈRMÒC. I podem destacar, Telefonia Mobil (60 termes, en languedocian), Tèrmes culinaris (430 tèrmes en gascon), Restauracion escolara (400 tèrmes en gascon), Matematiques (400 tèrmes en languedocian), Rugby (260 tèrmes en varietats diuèrses), Internet (77 tèrmes en gascon)… e bèth aute. A destacar es lexics dera Acadèmia occitana-Consistòri del Gai Saber coma eth des mestièrs o eth deth còrs uman, entre d’auti. E rebrembam eth Glossari Botanic Auvernhat (an 1932) de Loïs Delhostal. Toti aguesti son en francés-occitan. Mos permet hèr era adaptacion fonetica ara varianta e èster en coeréncia damb era rèsta d’Occitània, però mos cau conéisher eth francés, ce qu’ei ua limitacion.
A remercar tanben eth trebalh deth joen Pèire Pojada sus es audèths, en Auselum, qu’ei sonque en occitan.
Hè ans des deth Conselh Generau d’Aran s’emprenguec era elaboracion de quauque lexic, eth dera construccion (2006), eth des relacions laboraus, amassa damb CCOO (an 2000), Vocabulari des restaurants (an 2000), es vertebrats (an 1999), es parpalhòles (2017)… E subertot destacam es iniciatives privades coma eth des arrates-caudes (2024), e darrèrament era associacion Aran pera Natura, que ven de publicar un estimable Audèths dera Val d’Aran damb mès de cent espècies.
Ara ben, ne es lexics elaborats ena Val d’Aran ne es elaborats ena rèsta d’Occitània presenten eth rigor e era qualitat deth trebalh hèt des deth TERMCAT. Felicitam eth trabalh hèt pendent aguesti 40 ans damb mès d’un milèr d’òbres terminologiques, mès de 230.000 tèrmes catalans diuèrsi, e mès de 180 diccionaris en línia, e suggerim qu’eth trabalh deth TERMCAT pera lengua occitana se hèsque mès present, mès actiu, mès constant.
Era preséncia deth TERMCAT ena lengua occitana ei un ben entar occitan, però tanben entath catalan que refòrce eth sòn papèr referenciau. Massa soent es terminologies occitanes prenen era referéncia deth francés, hèn manlèus, e francament, non mos interèsse.
Er Institut d’Estudis Aranesi poderie préner part ena estructura occitana deth TERMCAT ara manèra qu’entath catalan ac hè er Institut d’Estudis Catalans. Dilhèu un vocabulari per an…
