Quin balanç fa de la seva gestió un any i escaig després d’assumir el càrrec?
És un privilegi ser la directora-conservadora de l’únic Parc Nacional de Catalunya, en un entorn de 4 comarques (Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d’Aran) d’excepcionals valors naturals, socials i culturals.
Em vaig fixar com a fita, gràcies a un equip que ha treballat de manera compromesa i arrelada al territori, aconseguir retenir projectes Next Generation per valor de més de set milions d’euros, que s’estan executant en col·laboració amb múltiples actors, des de centres de recerca com el CSIC, la UB, el CREAF o el CTFC, fins a empreses públiques com Infraestructures i Forestal Catalana o diverses unitats de la Generalitat, entre altres. S’han iniciat nous projectes, com ara la millora de pistes i aparcaments per valor d’1,5 milions d’euros addicionals.
S’ha conclòs amb èxit un projecte europeu amb participació internacional (Green) i està avançat un segon (Resque Alpyr) que està facilitant, entre altres, que el tritó i la musaranya pirinenca recolonitzin estanys, o que l’almesquera, una espècie molt amenaçada, encara la trobem a la vall de Peguera.
Quines prioritats es marca i quins projectes de futur destacaria? Es primarà la construcció de nous centres del parc com els d’Arties i Torre de Capdella?
Entre els projectes de futur immediat s’està treballant amb els equips de Barcelona del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per aconseguir unes noves bases d’ajuts i convocatòries plurianuals per distribuir 1,7 milions d’euros que resten d’ajuts Next Generation d’una manera més còmode per al territori. S’han obtingut 4 nous projectes europeus (Redbio, Floralab+, Permapyrenees, Pyrisentinel) que s’aniran fent realitat els propers anys.
I tot plegat sense abandonar reptes vigents de fa dècades, com aconseguir que l’estany de Saburó, al Pallars Jussà, sigui retornat al seu estat originari, o anar posant ordre als mecanismes de col·laboració en la gestió d’emergències.
Pel que fa a la construcció de nous centres del Parc, es vol prioritzar els d’Arties i de Torre de Capdella, que té previst condicionar el propi Ajuntament amb fons europeus, i amb l’aula de natura de Salardú ja en funcionament dins l’alberg.
Preveu que es pot tornar a plantejar una ampliació del parc, i com pot afectar això a la cohesió entre les diferents comarques que en formen part?
És un procés que requereix molt de consens. L’Ajuntament de Torre de Cabdella ha plantejat diverses vegades l’ampliació cap a un territori d’alt valor que permetria incrementar l’atractiu i capacitat d’acollida de visitants del Parc, beneficiant totes les comarques. També s’ha parlat de la zona dels estanys de Besiberri, que podria servir de revulsiu econòmic a la zona de Senet i Vilaller, entre altres.
Amb un pressupost de 2,5 milions d’euros, en què els invertirà el parc, i com estan els fons europeus i Next Generation?
De fet el pressupost que gestiona el Parc s’ha quadruplicat en dos anys, superant els 2,5 milions d’euros i arribant vora els 11 milions d’euros gràcies als fons europeus. Per exemple, pel que fa als Next Generation que s’han d’executar de manera directa es millora l’accessibilitat, l’eficiència energètica i l’adequació a requeriments de riscos laborals de la Casa del Parc d’Espot i de la Casa Forestal de Boí, que es reconverteix en un centre d’acollida de col·laboradors; i de dos refugis, el de l’Estany Llong i el de Pla de la Font. També s’invertiran en la redacció d’un document-guia de gestió d’hàbitats en el marc d’actuació prioritària de Xarxa Natura 2000, l’avanç cap a un Pla de seguiment de la biodiversitat del Parc o l’inventariat i potenciació de rodals de bosc madur.
Tot indica que no es prorrogaran les concessions de línies elèctriques al parc, no?
Efectivament, d’acord amb la normativa vigent les explotacions hidroelèctriques aniran arribant a la seva fi, precisament en un context de sequera, on es va incrementant la competència entre els usos a què es destina una aigua cada vegada més escassa. Una aigua que es canalitza per desaiguar-la quan el preu de l’energia puja, deixa de poder usar-se, per exemple, per la pervivència d’hàbitats humits, que han motivat la declaració del Parc com a zona digne de pertànyer al conveni internacional RAMSAR, en la zona dels Pirineus amb major concentració d’estanys i que atrauen centenars de milers de visitants de tot el món.
Alguns municipis, com el de la vall de boí, aprovaran normatives per restringir l’accés de vehicles al parc? Ho veu necessari? I la restricció de visitants en general, tal i com s’aplica en altres parcs?
Ja existien ordenances municipals perquè l’accés al Parc fos principalment a peu, i en bicicleta o transport col·lectiu en el cas de les pistes d’ús intensiu. En vehicle només els veïns i altres casuístiques especials. Ara aquests ordenances s’han actualitzat per assegurar el compliment d’aquests criteris. El context actual fa necessari anar potenciant la mobilitat sostenible. Per ara la restricció de visitants s’aconsegueix amb la pròpia limitació de places d’aparcament, en un entorn d’alta muntanya, i del transport col·lectiu.
Per altra banda, gràcies a la col·laboració entre administracions, es planteja un futur bus elèctric llançadora per fer més sostenible l’accés a Cavallers, i es va consolidant el bus del Parc, que ha augmentat un 16,2% d’usuaris respecte l’any anterior. Ha d’anar incrementant les freqüències i els mesos en servei, amb marquesines que tinguin informació d’horaris on la gent pugui esperar-lo còmodament. Aquest bus cohesiona les quatre comarques del Parc i permet accedir al telefèric de la Vall Fosca o enllaçar amb el transport públic que connecta amb Lleida i Barcelona o el tren Lleida – la Pobla (FGC) i transportar fins a 5 bicicletes per vehicle.
Aigüestortes és l’espai natural de Catalunya on es cometen més infraccions i es tramiten més denúncies. Creu que això està relacionat amb el nombre anual de visitants que ronda les 500.000 persones?
Efectivament és un dels espais amb major afluència de visitants, gairebé 600.000 l’any passat, i on es detecten i sancionen més infraccions gràcies a la bona tasca del cos d’Agents Rurals, Mossos d’Esquadra i SEPRONA, especialment en temporada alta.
Recentment s’ha conclòs la segona fase de la campanya «Naturalment», amb vídeos, materials pedagògics i altres recursos per conscienciar els visitants i anar arraconant la falsa idea que les accions individuals no comporten cap efecte negatiu. Es tracta d’aprofitar els punts d’entrada dels visitants, incloent punts de divulgació en hotels, oficines d’informació turística, albergs, estacions d’autobusos, de taxis, etc. a més dels punts d’informació fixes i itinerants del propi Parc.
Vostè defensa el treball en equip. Pel que fa al personal del parc, creu que és suficient i està ben coordinat o li agradaria que s’introduïssin canvis laborals?
Sí, el treball en equip sempre he pensat que és fonamental. I al mateix temps, és imprescindible incrementar la dotació de personal, que es reclama des de fa anys, especialment mentre duri el fort increment de pressupost gestionat. I també assegurar les infraestructures i equips amb què compta. Per exemple, la dotació de la brigada sortosament s’ha duplicat i estan fent una gran tasca en el manteniment de la xarxa de senders (el senderisme està entre els principals motius de visita el Parc). Per fer possible aquesta feina, s’ha desencallat requeriments de riscos laborals de 2018, mitjançant la retenció de la finca d’Erill al sector Boí i un mòdul que s’està treballant amb l’Ajuntament i Forestal Catalana per al sector Espot.
Preval en la seva gestió el criteri conservacionista, seguint el model de l’anterior directora Mercè Aniz?
L’anterior direcció va fer una gran tasca, juntament amb tota la gent que, al llarg de la seva història, han anat fent possible que el Parc arribi a l’actualitat en un estat de conservació tal, que se li permet ser classificat com a Parc Nacional a nivell internacional, i esdevenir un atractor de persones disposades a recórrer llargues distàncies per visitar-lo, sense posar en risc els propis valors que el fan especial. Cada dia aprenem de la llarga trajectòria del Parc i el territori.
