El ministre d’Exteriors i UE en funcions, José Manuel Albares, presentarà als socis europeus una “proposta adaptada” per incloure el català, el basc i el gallec que impedeixi que altres llengües puguin utilitzar el cas d’aquestes tres llengües per demanar l’oficialitat a la UE. En una roda de premsa després de la reunió de ministres europeus en què s’ha abordat per segona vegada la petició de l’executiu espanyol, Albares ha tornar a remarcar l’especificitat legal d’aquestes tres llengües per vèncer els dubtes d’alguns estats pel que fa a la possibilitat que altes llengües minoritzades puguin utilitzar aquest precedent per demanar l’oficialitat. Sobre les negociacions amb la resta d’estats, Albares ha dit que s’ha fet “un pas més”.
El ministre d’Exteriors ha insistit que amb la “proposta adaptada” l’Estat deixarà clar que l’oficialitat del català, el basc i el gallec “es limita al cas espanyol” perquè “compleix requisits únics a la Unió”. “Altres llengües no podran amparar-se en la reforma si el seu estat membre no ho desitja”, ha remarcat, tot subratllant l’estatus legal de les tres llengües a l’Estat, el seu ús al Congrés i Senat i els acords administratius amb algunes institucions europees.
Albares també ha informat que la presidència espanyola del Consell va demanar dimarts passat a la Comissió Europea informes d’impacte pressupostari i material de la proposta. Un cop els rebi, ha dit el ministre d’Exteriors, l’executiu espanyol farà els “passos” per “formalitzar” l’assumpció de costos promesa a la resta de socis comunitaris.
“Avui hem avançat. Hem aconseguit que la inclusió de les tres llengües estigui més a prop”, ha dit Albares, que ha afegit que el debat entre els ministres ha estat “constructiu”. “Diversos països han manifestat explícitament el suport als nostres plantejaments”, ha afegit. Malgrat apuntar a avenços, l’executiu espanyol no posa data a la votació de la proposta, que només pot tirar endavant amb la unanimitat dels 27.
A l’arribada a la reunió, el ministre d’Exteriors de Letònia, Krisjanis Karins, ha apuntat que l’oficialitat de les tres llengües no és una qüestió prioritària. “Tenim molts temes sobre la taula. Tenim la geopolítica i la posició estratègica d’Europa en el futur. Hem de dedicar els nostres esforços a això ara mateix”, ha assenyalat.
