Sempre ha admirat les persones previsores. Aquelles que tenen la capacitat de comprar els regals de Nadal amb setmanes i, fins i tot, mesos d’antelació, estalviant-se així l’ansietat que suposa el procés d’escollir els presents. És un art, el de trobar el detall que et permet quedar bé sense comprometre la butxaca la resta de l’any, que no domino gens ni mica. És, almenys per mi, dificilíssim decidir i més avui en dia on tothom té de tot, com se sol dir. En aquest context consumista darrerament ha guanyat pes la moda de regalar allò que en diuen “experiències” i pots arribar al nou any havent d’agendar tres sopars, dues sortides a cases rurals, un val per un salt amb paracaigudes i un altre per un passeig amb cavall on Jesucrist va perdre l’espardenya. No em dona la vida per tanta activitat. Si us plau, jo només vull un val per “quedar-se a casa tranquil·lament veient una pel·li i sense que ningú em molesti”. Que ja tinc una edat. Quins temps aquells en què els regals eren coses tan útils com uns mitjons carrinclons, uns guants de llana sempre grans o una bufanda que no combinava amb cap peça de roba de les que habiten al teu armari i que criarà pols en algun calaix fins a la fi dels temps. Abans tot era més fàcil. Amb el comerç digital ara ho tenim tot al nostre abast i això dispara tant les possibilitats com els dubtes a l’hora de triar. Per sort encara tinc un parell de dies. Bon Nadal.
Sessió: No iniciada
