Encara que molts no ho vulguin admetre, la veritat és que anem enrere com els crancs venerant Sant Patràs. Quan alguna cosa se surt de l’ordre establert, cal parar-li els peus. Ho dic simplement perquè no hi ha llibertat d’expressió. Encara se segueix condemnant la gent que diu el que sent i tot està prohibit. Les llibertats se n’han anat de passeig i això no ho arregla ni déu.
Sense anar gaire lluny, hi havia cançons que actualment estarien censurades: Ronaldos, Loquillo, Siniestro Total, La Polla… Si repassem el cançoner del pop-rock ens sorprendríem de la quantitat de temes que carreguen contra el sistema i fins i tot apunten al que ara es defineix com a violència de gènere, com els casos de ‘La mataré’ o ‘Bailaré sobre tu tumba’. No obstant això, com que aquestes lletres van carregades amb l’aroma de la ironia, van ser preses amb més bon humor al seu dia. Fins i tot en aquesta ciutat gaudim a principis dels 80 del grup de punk Droguerías Asociadas que entonava en els seus concerts lletres com “alístate a la eta y chúpame una teta”.
Avui dia el desaparegut cantant El Ruso i companyia haurien estat processats, com s’ha fet amb casos recents. És clar que ara és impensable que algú surti llargant frases tan explícites com les d’abans. La gent s’ha quedat òrfena de romanticisme i s’ha tornat tan susceptible que tot es pren per la tremenda. Tot això són símptomes que la humanitat no és feliç, que vivim sense gaudir i que som esclaus del que diran… Oh yeah!
