L’escriptora Marjane Satrapi va morir la setmana passada de tristesa, segons la seva família, després de no superar la pèrdua del seu marit fa un any. La vídua de Paul Auster, la també escriptora Siri Hustvedt, està presentant el llibre que parla del seu dol i diu que Paul Auster segueix com un fantasma a casa i que reconeix la seva presència com l’olor de tabac que fumava. És possible que no es pugui morir estrictament de tristesa però si de les malalties que se’n deriven quan una persona s’abandona. El cos tira però la ment, el cor i l’ànima desconecten. Només falta que el cos es deteriori sense possibilitat de retorn i arriba el clic final. Dues vídues jubilades em diuen que quan acaba el dia tenen sempre el mateix sentiment d’abandó, de no importar a ningú, de no compartir res, de sentir el dol en solitud i sense consol. Como vaca sin cencerro, que deia Chus Lampreave a una pel·lícula d’Almodovar. Robert Smith, líder de The Cure, té 67 anys i una presència tant enigmàtica com humil, i passa la mà per la cara a molts divos actuals. La seva dona des de fa 40 anys, la discreta Mary Poole, el mira enamorada des del backstage. No sé quin dels dos morirà primer però si el que sobreviu mor desprès de tristesa ho entendré.
