Marta Vilalta i Torres (Torregrossa, 1984) és periodista i diputada al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya entre els anys 2012 i 2015 i des del 2017 fins l’actualitat. En aquestes eleccions repeteix com a cap de llista d’ERC a la demarcació de Lleida.
Venim d’una legislatura on la Generalitat ha estat governada per ERC durant quatre anys. Què ha suposat per la demarcació?
El Govern liderat pel president Aragonès ha pensat en la “Catalunya sencera”. Això vol dir: saber i actuar tenint en compte que Catalunya no és només Barcelona, sinó que cal garantir que hi hagi oportunitats i serveis amb igualtat de condicions i amb equitat a tot el territori. Ho veiem en actuacions com haver doblat les freqüències de la línia de tren entre Lleida i Cervera, l’aposta per les escoles bressols rurals, els incentius perquè els metges vagin a treballar a municipis petits, el desplegament de la vegueria de l’Alt Pirineu o els 260 milions que hem aconseguit dels pressupostos generals de l’Estat per millorar l’Eix Pirinenc.
La legislatura ha estat marcada per la inestabilitat. Primer la marxa de Junts del Govern i després la no aprovació dels pressupostos. Com ha afectat això als projectes de l’executiu?
Ha fet que quedessin estroncats alguns dels projectes importants per a la vida de la ciutadania. Poso un exemple: el CAP de Bellpuig, que estava projectat en els pressupostos de 2024 i que ara està pendent d’executar. Alguns grups parlamentaris no van voler donar suport a uns pressupostos que eren els més expansius de la història del nostre país. Així i tot, veiem com tenim més mestres que mai, més personal sanitari que mai, més Mossos d’Esquadra que mai, tenim l’atur més baix dels últims 15 anys i hi ha hagut més inversions estrangeres que mai al nostre país aquest últim any. També hem negociat a Madrid els indults i l’amnistia i ara anem pel nou finançament i el referèndum. Tot això, davant la irresponsabilitat dels que van abandonar el Govern i no van voler aprovar els pressupostos.
L’actualitat de la demarcació ve marcada per les protestes dels pagesos. Quins canvis veurem respecte a l’anterior legislatura?
S’està treballant de la mà de les principals organitzacions del sector per tal de poder avançar en millores com la desburocratització, per ser més àgils en totes les tramitacions, per això hem impulsat un portal únic per fer-hi tots els tràmits i, alhora, hem reforçat la xarxa d’oficines comarcals per una atenció personalitzada als pagesos. Cal recordar que també hem destinat 168 milions d’ajudes per la sequera. Caldrà continuar treballant per tenir preus justos, i això vol dir que cal modificar la llei de cadena alimentària a nivell de l’Estat espanyol. També desenvoluparem un pla per gestionar la fauna cinegètica, sobretot en zones on els conills i els senglars han fet molt mal. Volem seguir consolidant Lleida com la capital agroalimentària de Catalunya, però també de l’Estat i del sud d’Europa. El sector agroalimentari representa pràcticament el 20% del PIB, per tant, té una gran importància.
Un dels projectes de futur del sector és la modernització del Pla d’Urgell?
Estem davant d’una gran obra i això vol dir mobilitzar molts recursos i posar molta gent d’acord, però l’hem de fer i la sequera ha evidenciat que és més necessària que mai. Estem parlant d’una inversió de més de mil milions d’euros, dels quals el 70% l’han d’assumir les administracions i el 30% restant els regants. Sabem que això és un esforç molt gran per molts propietaris i per això ens comprometem a fer accions d’acompanyament a través de crèdits i mecanismes de finançament per poder-ho tirar endavant.
El Pirineu i la Plana de Lleida tenen problemes d’accés a l’habitatge. Com ho afrontarà ERC?
Tenim un dèficit greu d’habitatge arreu del país, provocat per diferents casuístiques. Així i tot, durant la darrera legislatura hem fet un salt qualitatiu en polítiques d’habitatge: hem identificat les zones tensionades i hem regulat els lloguers, els habitatges d’ús turístic i els lloguers de temporada. A més, arreu del país estem impulsant un nou parc de 10.000 habitatges públics, repartits per totes les comarques. En el cas dels municipis rurals, l’objectiu va més encarat en rehabilitar habitatges i identificar-ne de vuits, per posar-los al servei de la gent, sovint joves que volen quedar-se a viure als seus pobles. Per tot plegat, volem garantir mil milions d’euros anuals en els pressupostos destinats a l’habitatge, per poder fer front a aquest repte.
El traspàs de Rodalies pactat entre ERC i PSOE ha propiciat un augment de les freqüències de trens entre Lleida i Cervera. Quins són els següents passos?
La gestió ferroviària per part de la Generalitat suposarà un gran salt qualitatiu i ja ho hem vist amb la millora de la línia Lleida-Manresa. Ara aquesta línia servirà d’eix vertebrador entre les principals capitals de comarques del Pla. A partir d’ara, el que hem de fer és construir tota la xarxa de Rodalies de Lleida. Per tant, la resta de línies també s’han de reforçar, com la que va cap a Borges i Tarragona o la que va cap a Monsó i l’Aragó. També exigirem a Madrid que augmentin les freqüències de trens Avant entre Lleida i Barcelona, que és una reclamació de molts usuaris.
Unes de les infraestructures més reclamades són l’autovia a Balaguer i l’Eix Pirinenc. Quines són les previsions?
ERC va negociar en els últims pressupostos generals de l’Estat una inversió de 260 milions d’euros per l’Eix Pirinenc, que a més es gestionaran des de la Generalitat, per tal de garantir que aquestes obres s’executen, perquè durant els darrers anys hem vist que els nivells d’execució dels pressupostos de l’Estat a Catalunya són del 35% i si mirem a la Comunitat de Madrid estan al 150%. L’autovia de Lleida-Balaguer és una de les altres carreteres que cal fer, però ens cal disposar d’uns pressupostos de la Generalitat actualitzats. Sobre si l’autovia ha de tenir quatre carrils o tres, nosaltres estem a favor del que generi més consens territorial, que probablement està en aquest dos més dos. Els informes miraven la viabilitat també del dos més u, perquè tindria menor impacte en el territori, però hem de trobar l’equilibri.
És necessari un nou finançament per a Catalunya?
Sens dubte. Qui digui el contrari està enganyant a la ciutadania. Existeix un dèficit fisical a Catalunya, on generem 22.000 milions d’euros a través d’impostos, que se’n van i no retornen. El que fa falta ara és complir amb el que vam pactar ERC i el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez, on es va acordar que hi hauria aquesta negociació per un model de finançament singular a Catalunya. Nosaltres ja tenim la proposta feta, que és recaptar tots els impostos i després fer la contribució solidària que ens pertoqui al marc de l’Estat. Per tant, ERC és l’única garantia de poder tenir un finançament que acabi amb el dèficit fiscal, perquè si això ha de dependre del Partit del Socialista, no passarà, perquè no hi ha estan d’acord i diuen que és un “privilegi”.
Hi ha qui pot pensar que negociar un nou finançament i no un referèndum els allunya de la independència.
Tot és compatible, perquè que el nostre horitzó no és un nou finançament per Catalunya, sinó la independència. A més, diem com fer-ho: a través de la via de la negociació que tenim oberta i on hem aconseguit els indults i l’amnistia.
Les enquestes donen la victòria del PSC. A quins compromisos hauria d’arribar perquè Salvador Illa rebi els vots favorables d’ERC en una investidura?
Nosaltres treballem perquè el dia 12 de maig ERC segueixi liderant el Govern del nostre país. És cert, però, que tot indica que haurà d’haver-hi acords, i aquí nosaltres situem tres temes importants: el finançament singular, la defensa de la llengua i dels serveis públics del nostre país i avançar cap a un nou referèndum. Però veiem molt difícil que el PSC arribi a estar d’acord en aquests punts. La ciutadania ha de saber que si vota el PSC estan posant en risc el nou finançament, la llengua catalana i els serveis públics. Per tant, veiem pràcticament impossible que ens puguem entendre amb el Partit Socialista.
Després del fracàs del Govern de coalició, els votants poden creure en un nou pacte entre Junts i ERC?
En aquesta darrera legislatura ja hi havia un Govern independentista i Junts va abandonar-lo. Quan Junts tenia la presidència, ERC sempre els va donar suport. En canvi, quan això ha estat a la inversa, Junts ha abandonat a les primeres de canvi. Hem trobat a faltar lleialtat i responsabilitat. A partir d’aquí, ens hem d’arremangar i intentar reconstruir aquests consensos. Per la nostra part, no dubtarem en intentar formalitzar aquest acord independentista perquè les decisions de Catalunya passin per Catalunya i no estiguin supeditades, com vol Salvador Illa, a la Moncloa.
