Daurisqui un parelh de Cimalhs sus era situacion dera lengua occitana ena escòla aranesa, profitant dues comunicacions interessantes, d’aguesti dies, qu’analisen era situacion der occitan en ensenhament.
Vage per endeuant qu’era escòla aranesa a estat enes darrèrs quaranta ans era grana transmissora dera lengua pròpia en Aran e que maugrat bères asseveracions que trobaratz en aguesti dus articles, era escòla ei, encara, er endret a on era lengua a un papèr mès relheuant.
Eth dia 18 de junh, dimèrcles, Camila Marvin, cercaira d’origen Estats Units, dirigic un talhèr, Escotam e Parlam, en Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana a on se debatec sus er estudi que hec pendent tot eth cors 2022-23, enes escòles araneses. Ei eth trabalh etnografic de mès longa durada hèt ena Val d’Aran. Pendent tot un an entrèc enes classes de primària e procurèc d’èster ua assistenta, ua participanta, ei a díder de húger dera imatge exclusiva d’observadora. Comencèc era exposicion explicant es complexitats de lengües e de moviments de persones que i a ena Val d’Aran. “I conviuen diuèrsi mons: es qu’an viscut tota era vida damb er aranés, es migrants, es temporèrs… e aguesti mons son difícils d’interrelacionar. Ena escòla eth mon des diuèrsitats cree frontères; es professors classifiquen as mainatges entre es que son aranesi de tostemp, es que non parlen era lengua en casa, es que refusen de parlar-la… era lengua ei un element que cree frontères. En quauques classes i an es listats damb es adreces des mainatges, es dades de salut… e es d’emplec dera lengua. D’aquiu en gessen es frontères”.
Eth diuendres següent, dia 20, en Institut d’Estudis Catalans i aueren intervencions sus er occitan jos eth títol La sociolingüistica en l’espai occitano català. Intervengueren Joan Pujolar, James Costa (qu’exposèc en occitan), Jordi Suïls, Helena Torres e Camila Marvin (que parlèc occitan). Heren ua avaloracion sus era situacion der occitan en tot eth territòri lingüistic, damb comparacions diuèrses, e era escòla aranesa tornèc a èster protagonista de part deth discors. Ei era que mos ocupe aué.
Assegure Camila qu’es mainatges, molti mainatges, se senten insegurs en emplec dera lengua e açò cree un refús e era creacion de mès frontères identitàries: “Jo sò aranés”; “yo soy venezolano”; “yo soy andaluz”, “yo…” e aguesta actitud non ajude bric a possar er emplec dera lengua pròpia deth territòri. Es joeni s’amassen damb joeni des madeishes procedéncies. Es adults tanben. Tot e atau ei valorat coma positiu eth formar part des grops originaris deth país, però er accés non ei fàcil. Se detècte un creishement dera intransigéncia, deth racisme…; se pòt veir ena existéncia d’equips de fotbòl sala damb toti es jogadors dera madeisha procedéncia e nòms, dera equipa, que i hèn alusion. I a fòrça processi e situacions d’includiment e d’exclusion.
Es mèstres ensenhen en aranés, però es mainatges contèsten en castelhan era màger part des viatges.
“Cada centre a era autonomia entà hèr eth projècte lingüistic e a niveu Val d’Aran acabe existint un excés de diversitat: i an centres damb cinc lengües e n ‘i a que persuten mès en emplec der occitan… però en cap cas non i a era infraestructura política, dera administracion, entà hèr era comunicacion e eth seguiment; es mèstres se queishen de que les falten materiaus e se passen fòrça temps hènt-lo”.
Es administracions non ajuden, falte collaboracion deth Govèrn dera Generalitat e deth Conselh Generau d’Aran, e i a dus besonhs fondamentaus: eth de “dar supòrt, seguiment e collaboracion as centres, e non deishar solets as professors e crear ligams entre es centres. Talament coma ei ara non ei productiu”.
Jòrdi Suïls aportèc que “era política lingüistica dera escòla aranesa ei bastida des de laguens; manque ua estructura que dongue supòrt as escòles. Ara ei un trabalh volontari ath que li falte supòrt”.
Rebrembi es començaments dera escòla aranesa (era escòla en aranés) enes que sigui un actor, per rason dera mia profession. Efectivament, profitant d’ací e de delà es professors bastírem era política lingüistica dera escòla. Trabalhèrem fòrça ores entà auer un materiau e ua estructura que siguessen profitoses. Hè quaranta ans. E, certament, es causes èren diferentes. Ara eth professorat seguís trabalhant fòrça, però non recep era valoracion e eth supòrt de besonh. Ei difícil hèr de mèstre. E clar, er efecte sus es aprenentatges en generau se’n resent, coma reflèxen es darrères constatacions, e naturaument er occitan, tanben a resultats academics mès febles e reflèxe baishi indexs d’implantacion en comparacion damb ans endarrèr. Cau transformar eth sistèma educatiu, per tot, pes baishi resultats academics… e en Catalonha era transmission der occitan a d’èster un des elements a tier en compde.
Camila met ua qüestion: “es persones activistes qu’èm ena justícia lingüistica mos cau demanar coma podem sostier as mèstres e mainatges en aguesta luta”.
