Era manifestacion hèta ena lengua deth país a un grad superior en valors identificatius, ua coeréncia mès elevada que non pas aquera qu’ei hèta en ua auta. Valoram fòrça mès aquera filosofia dera identitat que s’identifique damb er emplec dera lengua peth dessús des argumentacions. Mos botjam en un encastre damb era maxima de qu’eth patriotisme occitan s’a de hèr en occitan, talament coma eth patriotisme espanhòl se hè en castelhan. A nivèu Val d’Aran, a nivèu aranés, aguesta idèa deth patriotisme ena lengua pròpia l’auem eretat de Catalonha. En cap aute endret des entorns aguest principi a era madeisha fòrça. En Occitània se hè patriotisme en francés, era majoria des corsi d’occitan e des planes de defensa des valors occitans son en francés. Es libres tecnics, es manifestacions academiques mès divulgades son en francés; en Valéncia se hè fòrça defensa identitària en castelhan e en Aragon ei tanben atau. Damb er aranés, era varianta dera lengua occitana, pendent fòrça ans, era defensa dera forma d’èster calie hèr-la en aranés; ara açò comence a declinar, pera renóncia de politics e representants publics.
Però i a persones que conscientes dera valor dera lengua, maugrat tot, an decidit d’emplegar-ne ua auta, entà difóner era identitat occitana, e non ac hèn, per deishadesa o sumission, ac hèn per compromís, per complementar es espacis que ja existissen ena lengua occitana, per aportar beneficis ara identitat que non poderien hèr ena lengua dera que parlen. Acostumen a èster persones damb un bon curriculum en emplec der occitan. Non toti es que se referissen ara identitat occitana en ua auta lengua ac hèn per renóncia ara identitat, o pera ua exclusiva valoracion culturau.
Aué me voi referir a tres productes qu’an coma centre era lengua occitana, però que son produïts en lengua diferenta pera conviccion des sòns autors que d’aguesta forma complementen era lengua e non pas per considerar qu’era lengua occitana ei menor e insufisenta entà dar respòsta as sòns besonhs; ac hèn pr’amor qu’ei ua forma de aportar-li beneficis en un mon globalizat.
Voliana Edicions ven de publicar Era Isla des Diamants de Mossen Condò Sambeat, en catalan. Era traduccion ei de Joan Calsapeu. Se tracte d’ua bona traduccion, damb molta qualitat, ben trabalhada. Conven auer-la enes nòstes bibliotèques. Incremente era valor dera òbra de Condò e deth madeish autor; l’universalize. Ena sua analisi er autor mos descorbís qu’Era Isla des Diamants ei ua des prumères òbres de sciencia-ficcion der espaci occitano-catalan. Ei era prumèra traduccion a ua auta lengua dera òbra de Condò e naturaument forme part deth bon conjunt d’òbres occitanes traduïdes ath catalan.
Se hurgam enes produccions de podcasts mos ei especiaument atractiu País Invisible qu’en catalan, mos parle d’istòria, tradicions e lengua de toti es païsi occitans e qu’a ua deferéncia exprèssa pera Val d’Aran. Es sòns productors an ua longa trajectòria ena defensa dera identitat occitana e considèren que’n produïr aguest programa en catalan artenhen a dar ua personalitat e un dimensionat ar hèt occitan que va mès enlà des limits deth territòri. Tracten tèmes de consciéncia lingüistica, de folclore, curiositats istoriques… Eth programa ja a mès de 40 capítols e mès de 100.000 visionats. Entre es arguments dera produccion d’un programa en catalan entà parlar d’Occitània i a era volontat d’apropar es dues cultures, que s’originen d’ua soca comuna e subertot entre es catalans qu’an, maugrat tot, un gran desconeishement d’aguesta proximitat. Eth programa que ja a recebut diuèrsi prèmis ei elaborat per persones que non an neishut en Occitània, però qu’en descurbir-la, en ua cèrta forma, se n’an enamorat: Ferriòl Macip, Zep Armentano, Manel Zabala e David Valls.
E en encastre de Tik-Tok destacam era produccion Ali-en-òc qu’en francés explòre era lengua e cultura occitanes. A mès de dètz mil seguidors e mès de dues centes publicacions en Tik-Tok e mès de ueitanta en Instagram; tot un èxit entà difóner era identitat occitana. Tanben la podem trobar en Facebook. A ua forma particulara, explique molt planerament, plan simplament, però damb molta qualitat. A viatges ei provocadora e a viatges hè arrir, però hè pensar, tòque es conciéncies damb sinceritat e damb proximitat. Eth sòn nòm real ei Alienor Escartin; se definís coma era prumèra tiktocaira occitana.; ei hilha deth lingüista occitan Jordi Escartin e d’ua família fòrça vinculada ar hèt e ara cultura occitana. Recuelh mès de 300.000 visionats.
I a persones compromeses damb era identitat occitana qu’empleguen ua auta lengua entà difoner-la e entà hèr-la presenta. Ei diferent d’aqueri que sonque an un compromís culturau o d’estudi o d’investigacion, as que non volem deishar de costat, però que son en un nivèu diferent. D’aguesti n’i a molti mès, però non ei eth madeish grad. Eth mon l’orienten es persones compromeses.
An gessut es resultats dera Enquesta d’emplecs lingüistics sus er occitan. Empitjoram fòrça!
