Enes setmanes que vien er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, daurirà era sua sedença en Barcelona enes dependéncies der Institut d’Estudis Catalans. Ei un pas trascendent ena relacion entre es dues autoritats des lengües catalana e occitana e entar exercici des foncions pròpies der IEA-AALO. En 1932 e 1933, en tot que se viuie un seguit d’actes e manifestacions en Barcelona, en relacion as dues lengües, i destaquèren es dues conferéncies des pares normatius dera lengua occitana e dera lengua catalana, Loís Alibèrt e Pompeu Fabra, ena Universitat de Barcelona. Fabra ère president dera Seccion Filologica der Institut d’Estudis Catalans e Alibèrt ère en procés d’acabament dera normativa, ena qu’en bères ocasions intervenguie Fabra. Ei basicament era normativa qu’auem ara, tar estandard e tara varianta aranesa.
En 1932, eth dia 2 de març, eth secretari dera Societat d’Estudis Occitans, Loís Alibèrt, hec era conferéncia ena classa de Pompeu Fabra. L’acompanhaue Ventura Gasol, conselhèr de Cultura dera Generalitat, Alexandre Galí, eth pedagòg, Josep Carbonell…
Fabra apuntèc qu’era decadéncia der occitan auie començat abans qu’era decadéncia deth catalan. Adreçant-se a Alibèrt li diguec que “Si capitatz seretz non solament digne de la reconeissença de vostres compatriotas, mas encara de nos autres, los catalans”. Ara seguida Loís Alibèrt definic era unitat occitano-romana entre era unitat ibero-romana e era gallo-romana. Diguec que “Ni lo catalan, ni lo languedocian, ni lo lemosin, ni lo provençal, ni lo gascon… non son ni ibero-romanas, ni gallo-romanas, contituïssen puslèu una nacionalitat lingüistica: l’occitano-romana, intermediària entre las doas autras” e metec en qüestion es opinions de filològs espanhòls e estrangèrs, coma Damaso Alonso, “que s’an deishat influïr pes artificioses realitats estataus”.
Hec ua analisi lingüistica comparant eth languedocian damb d’auti dialèctes e matisèc que “la sieu obra e la de la Societat d’Estudis Occitans volen amplificar la de Pompeu fabra e del Institut d’Estudis Catalans”.
Ventura Gasol regracièc en nòm dera Generalitat e deth sòn President eth trebalh d’Alibèrt e remerquèc era emocion de sénter er occitan ena Universitat de Barcelona, “centre testimoniau des ideaus culturaus de Catalonha”. Londeman Alibèrt siguec recebut peth president dera Generalitat, Francesc Macià, e per alcalde de Barcelona Jaume Aiguader. Alibèrt siguec proposat entà èster membre dera seccion filologica deth IEC per Fabra, Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost) e d’auti. Auie d’ingressar ara seguida dera publicacion dera Gramatica (1935). Es aconteishements ac impediren. Domatge! Imaginem es conseqüéncies de qu’ Alibèrt auesse estat membre deth IEC!
Ath cap d’un an, eth 18 d’abriu de 1933, Alibèrt tornèc entara Universitat de Barcelona. Ena session presidida peth Rector e membre deth IEC, Jaume Serra i Húnter, Fabra diguec que “Tots aplegats[…] podem obténer sens grand esforç una lenga dins la quala nos podem parlar e legir perfectament”. Fabra parlaue occitan. Se commemoraue era Renaishença catalana. Manifestèc Alibèrt qu’es Renaishences Occitana e Catalana, non son ua efectè dera auta, son dus moviments parallèls neishuts des madeishes causes.
Analisec era Renaishença catalana en tot explicar qu’anèc mès enlà deth simple moviment literari e que “una literatura pot pas viure sens lo pietge [tronc] d’un poder nacional pròpi”; siguec critic damb era renaishença occitana: “[es nòsti estudiosi] demoran indiferents sinon ostils a las preocupacions nacionalas occitanas. Nostres professors son fonccionaris al servici de l’Estat francés e son mai que mai ocupats a cremar d’encens sus l’autar del centralisme e de la unitat”. Hec un repàs sus era relacion deth catalan e der occitan, es semblances lingüistiques e era conveniéncia de considerar era sua interrelacion, e insistic ena existéncia des parlars occitano-romanics entre es ibero-romanics e es gallo-romanics pr’amor que “son l’instrument d’una cultura independenta e originala”. E acabaue en “que somiam a ua impossibla e benlèu indesirabla unitat. Non èm era madeisha lengua però auem era solucion dera armonia e era concòrdia, ua comunitat de lengua e de cultura”.
D’auti actes conformèren era relacion istorica des dues lengües, però es contactes entre es dus illustres mèstres, pares des dues grafies, e autoritats lingüistiques deth moment, ei bon de rebrembar-les ena creacion dera sedença en Barcelona der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, enes dependéncies der Institut d’Estudis Catalans. Aguesta dubertura s’inscriu ena línia que merquèren Fabra, Alibèrt e d’auti lingüistes.
Eth dia 3 d’octobre ena inauguracion dera sedença dera Acadèmia der occitan en Barcelona en tornaram a parlar, talament coma parlaram des resultats, presentats o non, dera enquesta d’emplecs lingüistics der occitan e deth catalan.
