Er Estatut d’Autonomia ei ben clar, “er occitan ei oficiau en Catalonha”, e totun encara i an massa ciutadans e subertot massa politics qu’interprèten qu’er occitan ei sonque oficiau ena Val d’Aran e limiten eth sòn camp d’accion ath petit territòri. Ei ua error e a mès ei mortau entara lengua occitana, e aqueri politics qu’actuen damb aguesta referéncia ac saben: aucissen era lengua occitana.
Er occitan ei oficiau en Catalonha, e ei tota Catalonha era responsabla dera sua mòrt o supervivéncia, talament coma n’ei dera lengua catalana. Ei damb aguesta orientacion que Catalonha compde damb dues acadèmies, autoritat de lengua: er Institut d’Estudis Catalans e er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana. Eth IEC a era sedença en Barcelona e er IEA-AALO l’a ena Val d’Aran, coma semble naturau, tot e que non serie dehòra de lòc que l’auesse en Barcelona.
En Plen de juriòl de 2024 es membres der IEA-AALO encarguèren ath sòn President que hesse es passi de besonh entà auer sedença en Barcelona. Cau èster ena capital deth país que la protegís; ei er espaci a on ei oficiau.
E ara… aqueth encargue serà ua realitat: er IEA-AALO aurà sedença en Barcelona. Catalonha a dotze acadèmies; n’a dues de lengua e dètz de d’autes tematiques, medecina, farmàcia, veterinària, economia… e era Acadèmia dera lengua occitana ère era soleta que non ère en Barcelona. Era mancança de preséncia ena capitala li produie un cèrt aire de marginalitat. S’era lengua ei de Catalonha, cau èster ena capital.
Era sedença der IEA-AALO en Barcelona se place enes espacis deth IEC e compde damb dubertura ath public ues ores ara setmana, que facilite er accés as sues produccions a toti es poblants de Catalonha, possibilite era relacion damb toti es ciutadans e la reforce damb es institucions.
Era preséncia der IEA-AALO en Barcelona crearà ua referéncia entara lengua occitana, e damb era Barcelona complemente eth sòn caractèr de capitalitat culturau e Catalonha mòstre era dimension deth sòn compromís damb era lengua petita. Aqueri ciutadans e institucions de Catalonha que considèren e respèten era oficialitat der occitan ac auràn mès avient.
Er acte inaugurau dera sedença der IEA-AALO en Barcelona serà eth diuendres 3 d’octobre, ena sedença deth IEC. Serà presidit pera presidenta deth IEC, Teresa Cabré, e peth president der IEA-AALO, Jèp de Montoya, qu’intervieràn sus es relacions der occitan e deth catalan en un mon qu’a dificultats entara conservacion des lengües dites regionaus, minoritàries o minorizades. Rebrembaràn era amassada deth mes de mai de 2024, ena Val d’Aran, en Betren, entre era seccion filologica deth IEC e er IEA-AALO, que servic entà consolidar ua relacion establa entre es dues Acadèmies. Tanben rebrembaràn qu’en 2019 er IEA-AALO hec ua amassada deth sòn Plen ena sedença deth IEC, ena qu’aprovèc eth vocabulari basic der occitan estandard. E tanben es dues presentacions de publicacions hètes per IEA-AALO ena sedença deth IEC, enes darrèrs ans, e era conferéncia inaugurau deth cors deth IEC de 2018, realizada peth President der IEA-AALO. Es relacions entre es dues institucions an estat continues. I a volontat de relacion.
E mos cau rebrembar a Loís Alibèrt en Barcelona en 1932 e 1933 adreçant-se, en occitan, ath public numerós ena Universitat de Barcelona. En 1932 siguec ena classa de Pompeu Fabra, president dera Seccion Filologica deth IEC, acompanhat per Ventura Gassol, conselhèr de Cultura dera Generalitat. Ac rebrembaram damb detalh en Cimalh que ven.
Er acte d’inauguracion dera sedença deth 3 d’octobre, serà completat damb era intervencion d’aqueri dus academics der IEA-AALO que son tanben academics deth IEC: Ramon Sistac, membre dera seccion filologica deth IEC, delegat deth IEC en Lhèida, membre dera “Academia aragonesa de la lengua” e membre dera seccion aranesa der IEA-AALO que harà ua aportacion sus es relacions istoriques entre es dues lengües. E Patrici Pojada, membre dera Seccion Istorico-Arqueologica deth IEC, membre dera seccion estandard der IEA-AALO e flamant president der Institut d’Estudis Occitans (IEO). Un IEO qu’entò hè 40 ans, auie era consideracion d’acadèmia e autoritat de lengua, portavotz e intèrpret legitimat dera realitat dera lengua. Pojada parlarà sus es relacions der IEO damb Catalonha, eth tractament der occitan en França e en Catalonha e era valor dera lengua occitana. E entre discorsi auram, damb dues pèces, a Eric Fraj, membre der junta der IEO e cantautor de reconeishuda trajectòria.
Era difícil situacion dera lengua catalana e era situacion terminau dera lengua occitana seràn en hons des convèrses e des manifestacions que se produïsquen ath torn dera inauguracion der IEA-AALO en Barcelona. E se ja coneishem es resultats dera enquesta d’emplecs lingüistics dera Generalitat, EULP, entar occitan, calerà parlar-ne; encara que sigue en convèrses privades. De ben segur qu’institucionaument se pòt hèr mès, fòrça mès, pera lengua occitana.
