No sé com no li va caure la cara de vergonya. L’entrevista de Ricard Ustrell al periodista israelià Henrique Cymerman al Matí de Catalunya Ràdio va ser de traca i mocador, però de mocador per plorar. Tot l’interviu va ser una llepada de cul a l’entrevistat. Parlant “d’allò que està passant a Gaza”, en comptes de qualificar els fets pels seu nom, extermini o neteja ètnica. I Cymerman criticant “l’apagada informativa” de la premsa occidental respecte al que realment està succeint, ell, representant d’un Estat que censura la carnisseria de l’Exèrcit israelià i que assassina periodistes. Compara després els manifestants que cremen els seus llibres amb l’Alemanya nazi, però no diu res dels milers de palestins calcinats per les bombes del Tsàhal. Lamenta que Netanyahu hagi alliberat terroristes que han matat civils (es veu que Israel no n’ha escabetxat cap) i té la barra d’afirmar que el seu país “no és un Estat colonialista”. Diu també que Espanya s’ha equivocat demanant la creació d’un Estat palestí, quan ja des del 1947 diverses resolucions de l’ONU, que els israelians s’han passat pels collons, advoquen per la creació dels dos Estats. Segons ell, tot és “antisemitisme”, excusa perfecta per intentar desqualificar qualsevol que critiqui la massacre practicada a Palestina. Indignant. Si “Ricard” ve etimològicament de “rei valent”, a mi em va semblar que el rei de les ones matinals va exercir de periodista covard. Però estic d’acord en una cosa en la qual Ustrell i Cymerman van coincidir: Israel és un gran desconegut. Poca gent hagués sospitat que un Estat teòricament de dret, una democràcia suposadament avançada, hagi pogut arribar a aquests nivells de barbàrie.
Sessió: No iniciada
