Han passat 13 anys des de la publicació d’‘El Pont dels Jueus’, novel·la amb la qual et vas iniciar com a escriptor i tot un èxit de vendes. Que t’ha fet tornar ara al Pont de Besalú? Sempre ha estat amb tu al llarg d’aquests anys?
De fet, com tu bé dius, el pont m’ha acompanyat durant tots aquests anys. No només perquè he fet clubs de lectura, rutes per Besalú i la documentació per fer Paraula de jueu, sinó també perquè sense tot el que ha suposat El pont dels jueus, no hauria pogut arribar fins aquí. I sempre vaig tenir molt clara la continuació natural del “pont” perquè tal com acabava la novel·la, et demanava saber com seria la reconstrucció que havia d’afrontar el mestre d’obres i a més en un segle XIV molt convuls socialment i políticament.
Sota quines premisses has construït aquesta segona part?
Doncs hi ha el relat que explica els maldecaps que tindrà Pere Baró, un mestre d’obres real, per tirar endavant la reconstrucció del pont que representa una eina important en l’economia i la política del moment. I un altre relat que ens permetrà veure com es pot mantenir o apuntalar el pont d’entesa entre dues comunitats, la cristiana i la jueva, que amenaça de caure. I en Kim Llombard, besnét del primer constructor del pont, està a cavall dels dos relats.
La novel·la és una radiografia dels costums de l’època i els problemes socials i polítics. Com ha estat el procés de documentació i el fet d’haver-te d’endinsar en ple segle XIV?
Molt interessant perquè la documentació et permet veure i entendre aquell context sobre el qual has d’escriure i trepitjar el terreny sobre el qual basteixes el relat amb garanties de fer-lo creïble i versemblant pels lectors. Per mi és molt important traslladar-lo a aquella època i que entenguin el que hi passa a partir dels marcs mentals d’aquell període; si no, no es pot entendre la radiografia que fas per molt que hi hagi detalls, costums, rituals, cuina… del moment.
Un dels punts de l’obra se centra en la divisió i relació entre cristians i jueus.
M’interessava explicar i reflectir com va començar, l’origen, de la malfiança i de la incertesa sobre els jueus. Un objectiu de les elits eclesiàstiques i de la cort reial perquè les persones del carrer convivien en harmonia. Jueus i cristians tenien relacions comercials i sentimentals, està ben documentat. Però quan es comencen a difondre rumors, el missatge va calant en la societat que com que no pot contrastar-ho, s’ho acaba creient i actuant contra el jueu, que és el que es pretenia.
Per què creus que agrada tant al lector la novel·la històrica?
Crec que hi ha una gran majoria de persones que connecten amb la novel·la històrica perquè els agrada saber què va passar en aquelles èpoques anteriors a ells, quan ells no hi eren en aquest món. I aquestes ganes de saber són les que satisfà la novel·la històrica. Si trobes una autora o autor que documenta, escriu i interpreta un temps passat a través d’una ficció, el llegeixes.
A banda del seu contingut històric, de quins altres gèneres beu ‘Paraula de Jueu’?
No crec que hi hagi cap altre més gènere. No en sóc conscient… Sí que hi ha intriga i suspens però és la dosis justa per la trama.
El títol de l’obra pretén ser un homenatge al poder de les paraules?
Sí, i la seva força i potència. Els lectors veuran com n’eren d’important les paraules i en seran conscients fins al punt que les paraules podien ajudar a aixecar ponts d’entesa, de diàleg i de comprensió però també podien destruir-los. Abans la paraula era sagrada però amb el pas del temps l’hem despullada de significat, les hem corrompudes, buidades i les hem posat al servei d’interessos poc honestos. I l’home és les paraules, ens expliquem, ens comuniquem amb elles. És molt important, doncs, que mirem com parlem perquè tal com podreu llegir a la novel·la en el segle XIV les paraules eren màgiques podien crear vida o generar mort.
‘El Pont dels Jueus’ (2008) va ser la teva primera novel·la. Com et veus ara com a escriptor?
T’ho haurien de respondre els lectors però com que crec que escriure és un ofici i se n’aprèn a base de posar-lo en pràctica, és a dir escrivint, vull pensar que he crescut, madurat i que l’evolució es veu a cada novel·la que presento. Treballo per esmolar les eines i mirar d’oferir una peça més ben acabada.
Hi ha sobre la taula una tercera part?
A dia d’avui, no hi ha una tercera part perquè no la veig. Així com Paraula de jueu sempre la vaig tenir al cap perquè era la continuació natural d’El pont dels jueus, ara crec que l’he tancada de manera que no dóna peu a una trilogia. Però qui et diu que un dia en un club de lectura alguna lectora et suggereix perquè ha vist o ha llegit la novel·la d’una altra manera que darrere de tal personatge o de tal trama podria estirar del fil narratiu i… No pots dir mai d’aquesta aigua no en beuré però, sincerament, ara no li veig la tercera.
Sessió: No iniciada
