El Govern va inaugurar ahir la nova línia de tren RL4, que connecta les estacions de Lleida-Pirineus i Terrassa-Estació del Nord. El servei, que durant el primer any operarà Rodalies fins que se’n faci càrrec Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) el 2025, substitueix íntegrament l’actual R12 entre Lleida i l’Hospitalet de Llobregat, la qual fins ara feia tres trajectes diaris per sentit. Així, la nova línia amplia el servei i passa a oferir cinc expedicions per sentit els dies feiners i quatre els caps de setmana i dies festius.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va afirmar que l’augment de freqüències de la nova línia suposa una “millora pel territori”, i va afegir que “és un pas més” cap a la millora del sistema de transport públic del país.
La consellera Paneque va encapçalar el viatge inaugural de la nova línia de tren RL4. Ho va fer acompanyada de l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i de directors de transports, a més d’altres autoritats i alcaldes de municipis per on circula la nova línia.
Paneque va destacar l’augment de freqüències de la nova línia i el fet que aquesta s’hagi pogut allargar de Lleida fins a Terrassa, en comptes de fer-ho fins a Manresa com s’havia previst en un inici. Aquesta connexió fins a Terrassa, va dir, ofereix un “ampli ventall de connexions” pel que fa als diferents transports i destins dels usuaris, va assegurar.
Per la seva banda, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va dir que la posada en marxa de la línia és “un salt endavant” cap a la millora de la mobilitat al territori, una mobilitat, que segons va afirmar, és “clau” perquè Ponent sigui competitiu en l’àmbit econòmic i social.
Larrosa, però, va afegir que per “acabar d’arrodonir el model de Rodalies”, cal que el Govern segueixi treballant en la línia de les Borges Blanques que va fins al camp de Tarragona i, en especial, en la línia cap a Monsó, a l’Aragó. Sobre aquesta darrera, va afirmar que cal arribar a un acord “a tres bandes” amb les diferents administracions implicades per la millora d’aquesta línia ja que “l’espai econòmic comú al qual afecta, transcendeix els límits administratius”.
Amb la nova línia no canvia, però, el temps que dura el trajecte, que segueix sent d’unes dues hores i quart entre Lleida i Terrassa. La continuïtat dels viatgers entre Terrassa i l’Hospitalet es realitzarà mitjançant transbordament a la línia R4 de Rodalies a Terrassa o en el mateix tren, segons el cas. En sentit contrari, Terrassa serà l’estació d’intercanvi des de l’R4 a l’RL4 per a trajectes fins a Lleida.
Per tal d’informar els usuaris de l’RL4 sobre l’estat del servei, Renfe ha creat un nou perfil específic a la xarxa X, com ja existeix per a cadascuna de les línies de Rodalies.
La posada en funcionament de la nova línia RL4 suposa també una millora per a la línia RL3, que uneix Lleida i Cervera, que passa de deu circulacions diàries per sentit a onze.
El Govern “no contempla” ara transferir aigua a Barcelona, però “ho estudiarà”
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, descarta per ara la interconnexió de la xarxa d’aigua de l’Ebre amb la de Barcelona: “En aquests moments no la tenim contemplada al full de ruta que tenim d’aquí el 2030”, va dir.
Així ho va assenyalar en una entrevista a ‘La Vanguardia’, en què, tot i això, afirma que estudiaran “amb detall” la proposta dels col·legis d’enginyers d’emprendre aquesta interconnexió, així com transferir també aigua des del Canal d’Urgell cap a Barcelona.
“Estudiarem les propostes amb detall, però vull deixar clar que el full de ruta del Govern el marquem a l’agost i que se centra en aquests 2.000 milions d’euros destinats a infraestructures com l’ampliació de la dessaladora de la Tordera, les noves dessalinitzadores de la Costa Brava Nord i de Foix-Cubelles, i el gran pol que ha de ser d’aigua regenerada del Besòs, fonamentalment”, assenyala la consellera.
Preguntada pels projectes privats de línies d’alta tensió de l’empresa Forestalia per portar energia renovable d’Aragó a Catalunya, recorda que dos -Isona i Conca Dellà (Lleida) i Begues (Barcelona)- tenen informes desfavorables i aposta per la gestió pública.
