Eth Ministèri de Justícia francés ha demanat a fiscals e delegats deth govèrn que dèishen de perseguir judiciaument ad aqueres famílies que meten as sòns hilhs eth nòm de Fañch o Iñaki. Finalament pòden emplegar era “ñ”.
Justificaue era Cort qu’eth Ministèri auie proïbit er emplec dera virguleta sus era “n” pr’amor qu’aguesta non forme part des signes diacritics dera lengua francesa. Però ditz era autorizacion que ven d’aprovar-se: “semble, totun, qu’era virguleta non ei desconeishuda dera lengua francesa donques qu’era “ñ” figure en diuèrses edicions en diccionari dera Acadèmia Francesa, en Petit Robert e en Larousse, que contien es paraules: doña, cañon, señor e señorita… e i an de mès en mès decrèts gessuts dera autoritat publica enes qu’era “ñ” ei reconeishuda e emplegada, e ei destacadament atau en decrets deth President dera Republica…” E per açò d’ara endeuant deisharà d’èster proïbit er emplec dera letra “ñ” enes nòms des persones.
Ei ua excepcion ja que era proibicion des diacritics seguís vigenta. Sonque s’accepten es accents en à, â, ä, è, é, ê, ë, ï, î, ô, ù, û, ü, ÿ. Toti es demès son proïbits.
En 2021 era Assemblada Nacionau francesa aprovèc era Lei que permetie, entre d’autes causes es accents enes vocaus der occitan. Ère era dita Lei Molac. Siguec aprovada per 247 vòts a favor e 76 en contra. Aguesti que votèren contra portèren era Lei ath Conselh Constitucionau qu’anullèc er article que permetie méter aguesti accents, e era “ñ” as nòms des mainatges. Ara permeteràn era “ñ”.
E maugrat que me n’alègri dera petita dubertura dera “ñ” me seguís molestant qu’era mi arrehilha Júlia non pòt escríuer eth sòn nòm en francés, era “ú” non ei entre es letres admeses en França. Talament coma me molèste qu’eth mèn petit arreilh de tres mesi non pòt inscríuer eth sòn nòm en França. Se ditz Tòr; era “ò” non ei entre es signes permetuts. Tòr ei hilh de mare espanhòla, era mi hilha, e pare francés e en tot poder gaudir de dues nacionalitats se ve obligat, tanben, a auer dus nòms e a inscriuer-se de manèra diferenta en França e en Espanha.
E non ei causa menor. Rebrembem aqueth aficionat deth Barça que volie veir eth partit entre eth Newcastle e eth Barça qu’auie lòc en “St James’ Park», escrit damb apostròf. Des de Lòndres escriuec “St James Park” en sòn GPS, sense er apostròf, e era maquina la guidec enquiar estadi der Exeter City, un equip de tercèra division en sud d’Angletèrra, a uns 600 Km der estadi de “St James’ Park”. Sonque auie desbrembat un petit apostròf.
Aquera letra “ñ”, non existie en latin e siguec inventada ena edat mieja pes copistes e traductors; er origen venguie subertot de paraules, que en latin, auien -nn-, però i auie d’auti origens. Per exemple, quauques paraules damb eth fonèma -ne- deth latin coma “vineam”; es copistes catalans dera Edat Mieja la convertiren en “ny”, e heren “vinya” e es trobadors occitans e es portuguesi la transformèren en “nh” e escriueren “vinha”, es francesi la heren en “gn” en tot hèr “vign”», e es castelhans, per economia, inventèren era “ñ” e meteren “viña”. E aguestes formes an identificat lengues diuèrses. Era vinculacion dera “ñ” ara identitat espanhòla ei elevada e aquerò li da, sense dobte, ua proteccion que non an d’auti signes.
Era “ñ” ara ei permesa en França, mentres arrés acodisque ath Conselh Constitucionau, causa fòrça improbabla. Hè sonque quauqui ans, en 2017, eth jutge de Quimper declarèc qu’autorizar-la serie “trincar era volontat der estat de dret de França de mantier era unitat deth país e era egalitat sense distincion der origen”.
Rebrembam que quan França signèc era Convencion internacionau des drets des infants, er an 1990, ac hec en tot indicar era sua resèrva der article 30, que garantize qu’es mainatges perteneishents a minories etniques, religioses o lingüistiques, o d’origina indigèna, non pòden èster privats deth sòn dret a gaudir dera sua pròpria cultura, religion e idiòma. E, alavetz, França argumentèc una resèrva ena signatura d’aguest article en tot manifestar qu’era “Republica francesa ei indivisibla e qu’aguest article poderie interpretar-se contra eth principi d’igualtat… França non distingís es mainatges segontes era origina”. E hè sonque uns mesi França siguec denonciada, pera ONU, per violacions “grèus e sistematiques” des drets des mainatges migrants non acompanhats, damb risc extrem de trata, abús, mautracte e violéncia policiau. Ara era “ñ” a ua permission, però ei febla.
En França non se pòt inscríuer as mainatges respectant era sua origina, en tot atier ara volontat des pares, però s’an admés nòms mès estranhs com “Euthanasia”, “Merveille-de-Dieu” o “Alpacino”; evidentament aguesti nòms non an era “ì” des alsacians e des corsos o era “ò” de Tòr o era “ú” de Júlia e d’Artús, ne era “í” de Loís qu’empleguen es catalans e es occitans. E aqueri pares dera Catalonha deth Nòrd que hè 28 ans voleren méter ath sòn hilh eth nòm de Martí seguissen sense pode’c hèr.
