El model d’educació que es pateix en aquesta porció de terra del sud d’Europa és de jutjat de guàrdia. Els xavals que passen per l’escola en surten respondons, maleducats i gairebé analfabets. Molts fins i tot quan han acabat l’ensenyament obligatori no saben ni “hacer la o con un canuto”.
Ja no parlem de problemes de llenguatge, perquè alguns xampurregen tant que el seu idioma s’assembla més a l’arameu que no a cap de les llengües llatines que imperen per aquestes latituds. Si la societat fos honesta i no es mogués per interessos tindria en compte que, després del període de lactància, l’ésser humà aprèn més els pocs anys que porten fins al final de la innocència que a la resta de la seva existència.
Per això, és el moment perfecte per inculcar l’individu a l’aprenentatge de llengües bàsiques com són l’anglès i l’espanyol-castellà, sense oblidar en el nostre cas el català. Amb el domini de les dues llengües que més es parlen al món (deixant el xinès per als xinesos) s’estalviaria molts diners.
Per exemple, el cinema es passaria en la seva versió original sense necessitat dels costosos doblatges que l’únic que fan és fer malbé l’essència de la cinta. La música es consumeix en versió original i ningú no es queixa, és més, arriba al més profund sense necessitat de saber el que diuen les lletres.
No estaria de més que el cinema i les sèries de televisió d’aquí tinguessin en compte els músics de la terra per a les seves bandes sonores i no recórrer tant als anglosaxons. No estaria de més que desaparegués el fantasma de la Torre de Babel perquè la humanitat comenci a parlar en clau de llibertat, pau i amor… Oh yeah!
