Aguest passat dissabte siguec eth Dia Internacionau dera Lengua Materna, se referís ara prumèra lengua de cada un, tot e qu’era lengua territoriau, deth lòc a on viu, posque èster ua auta. Era UNESCO declarèc, en 1999, eth dia 21 de hereuèr coma eth sòn dia internacionau damb era finalitat de promòir eth respècte pera diversitat, pes caracteristiques identitàries de cada persona. Cada un a trauès dera sua lengua ei portador d’ua interpretacion deth mon e dera vida. Era notabla major part des lengües deth mon, mès deth 95% non son presentes en sistèma educatiu des mainatges; ei un des factors que les portarà a desaparéisher. Enguan, entà hèr un seguiment d’aguestes circonstàncies era UNESCO a creat un equip sus es lengües e eth plurilingüisme, un organ de vigilància estrategica entà potenciar era proteccion de totes es lengües deth mon.
Ena Val d’Aran i viuen quasi 400 persones neishudes en Africa, mès de 1.500 en America e ua cinquantea neishudes en Asia. Aguest 20% dera poblacion a un comportament lingüistic fòrça diferent des neishuts ena Val d’Aran. Però era existéncia d’aguestes comunitats les calerie veir coma ua oportunitat e non pas coma un problèma. Tota era vida s’a vist ar estrangèr damb uelhs de desconfiança e damb ua cèrta distància; tanben ena Val d’Aran a on en diuèrses ocasions ath long dera istòria es natius an volut limitar er afincament de francesi peth perilh que suposauen. Ara i a mès que francesi.
Enes campanhes de promocion dera lengua pròpia, laguens des activitats der occitan aranés calerie considerar er origen d’aguestes comunitats, mostrar interès, respècte, èster empatics e aguesta actitud provocarie un retorn pera sua part. Auem detectat, en ocasions, un cèrt mensprètz d’aguestes comunitats contra er aranés, e de ben segur qu’ena rèsta de Catalonha contra eth catalan. Tanben vedem eth mensprètz dera poblacion originària aranesa contra eri. Dilhèu en un procés d’ospitalitat adequat auríem d’èster capables de mostrar interès pes costums e pera lengua que pòrten quan arriben en casa nòsta. Ei bon de positivar era sua identitat abans d’exigir-les un abandon. Eth plurilingüisme ei ua valor. Rita Mae Brown, escritora americana, diguie que “era lengua ei era mapa d’ua cultura, te ditz d’a on ven era sua gent e entà on van”. Enguan, 2026, era UNESCO vò méter ua especiau incidéncia entre es joeni e a convidat a totes es escòles deth mon a participar en “UNESCO campus en linea”. Es estudiants pòden participar telematicament e interactuar damb expèrts internacionaus e companhs de totes es regions deth mon. Non les è inventariat, però sabi que i an escòles en Aran que trabalhen era diversitat lingüistica.
En Aran i an 2.700 persones qu’an neishut enlà der estat espanhol. I an 250 mainatges, menors de 14 ans, que procedissen de d’autes cultures. Es adults son 1800 d’un totau de 8.500. Es percentatges sus ua poblacion totau de 10.000 persones son ath torn deth 20% dera poblacion. I an 4 gambians, 15 senegalesi, 130 algerians e 160 marroquins damb lengua matèrna er arab o segurament eth tamazight, o bèra auta coma eth mandinka o eth wolof; i an 700 persones que parlen eth castelhan de sudamerica en quauqu’ua des sues variantes, o inclós bèra lengua indigena. I an 22 persones que provien de bèra region de lengua anglesa, eth Regne Unit o es Estats Units, e ua quarantia de portuguesi que compartissen lengua damb un quinzenat de brasilèrs. I an un centenat de persones qu’an coma lengua prumèra er italian e un aute centenat que parlen francés en casa sua. Es qu’an er aleman coma lengua naturau son un quinzenat. I a 4 persones que parlen nepalí en casa e 12 qu’era sua lengua matèrna ei er urdu. Conviuen 600 persones, entre adults e mainatges, provienents de Romania, 7 qu’an coma lengua matèrna eth rus, ua cinquantena d’ucrainesi, e un vintenat de lengua materna moldava. I an un dotzenat de chinesi e 5 persones que se comuniquen en chèc e 4 en polac. En Aran s’i parlem mès de 20 lengües diferentes.
Totes aguestes comunitats empleguen lengües diuèrses, entre era vida privada e era publica. Era prumèra la hèn ena sua lengua iniciau, e era publica, se cau, la hèn ena que les quede mès pròxima o ena que les ei mès facila, generaument eth castelhan.
A totes aguestes realitats cau ahigé’i aqueri qu’an eth catalan coma lengua matèrna e que l’empleguen enes sòns espacis e subertot es que provien de lengua castelhana que son era majoria. E, laguens d’aguest panorama, ena Val d’Aran, es de lengua occitana comencen a èster ua minoria tot e èster en sòn lòc d’origen.
Entà ua política lingüistica de promocion dera lengua pròpia deth territòri calerie assomir aguesta diversitat, mostrar un apropament a totes es lengües matèrnes des vesins, coma ua forma de hèr palanca sus era nòsta. Es immigrants en Aran s’an d’integrar e socializar en aranés; cau méter recorsi des dera administracion entà que poguen accedir a la lengua deth territori, però sense besonh de desbrembar era sua.
