Més d’un centenar de companyies -entre elles Google, Amazon o Microsoft- s’ha compromès amb la Comissió Europea a complir la llei europea per regular la intel·ligència artificial. Segons ha informat aquest dimecres l’executiu a través d’un comunicat, diverses multinacionals i pimes europees procedents de diversos sectors han signat el ‘Pacte sobre la Intel·ligència Artificial de la UE’, un document en què les empreses que l’han subscrit prometen vetllar pel compliment de la llei en àmbits com la detecció d’amenaces o la sensibilització dels usuaris sobre l’ús d’aquestes eines. En el cas de l’Estat, el pacte ha estat signat per grups com Telefónica, Iberdrola o Amadeus IT Group.
En el comunicat publicat aquest dimecres, la Comissió Europea detalla que l’acord se centra en el compliment d’accions en tres camps “fonamentals”. En primer lloc, en l’estratègia de governança de la IA, amb l’objectiu que la intel·ligència artificial s’adopti en els llocs de treball en pro del compliment de la llei.
En segon lloc, Brussel·les parla de la identificació dels sistemes d’intel·ligència artificial que puguin ser classificats “d’alt risc” i, finalment, es busca una promoció de l’alfabetització i la sensibilització en matèria d’IA entre els treballadors de les empreses, garantint d’aquesta manera un desenvolupament “ètic i responsable” de la nova tecnologia.
A banda d’aquests compromisos fonamentals, l’executiu comunitari informa que més de la meitat dels grups signataris han dit que assumirien compromisos addicionals, com ara la supervisió humana, la mitigació de riscos i l’etiquetatge “adequat i transparent” de determinats continguts generals per IA.
Més enllà dels mencionats gegants tecnològics mencionats, el document també compta amb la participació de corporacions com Booking, Samsung, Mastercard, Orange, Vodafone o Airbus, entre d’altres.
Una llei pionera al món
La Llei per regular l’IA va entrar en vigor l’1 d’agost d’aquest 2024 i serà plenament aplicable -amb algunes excepcions- en els pròxims dos anys. La nova norma, pionera a nivell global, té com a objectiu regular la intel·ligència artificial segons el nivell de perill que suposa. Els sistemes que presentin “riscos limitats” estaran subjectes a unes obligacions de transparència més laxes, mentre que els que suposin “riscos elevats” només es podran utilitzar sota autorització i complint una sèrie de requisits.
Eines que poden influir en la conducta dels individus o els sistemes de puntuació social quedaran prohibits perquè el seu risc es considera “inacceptable”, així com aquells programes que utilitzen dades biomètriques per categoritzar persones en funció de la seva religió o la seva orientació sexual.
Només s’acceptaran excepcions en camps la defensa o la recerca, i sempre sota autorització judicial, com per exemple per prevenir amenaces terroristes o combatre el tràfic de persones.
En el cas dels sistemes d’intel·ligència artificial generativa, com ChatGPT, aquests hauran d’especificar si un contingut està generat a través d’intel·ligència artificial. En la norma també s’identifiquen sistemes de risc que només es podran comercialitzar si els desenvolupadors garanteixen que respecten els drets fonamentals.
Al mateix temps, la norma també busca impulsar la indústria europea davant potències com els Estats Units o la Xina.