No diré que el privilegi que em va atorgar l’alcalde de Reus Carles Pellicer d’estar en contacte amb el famós sabre del general Prim em va deixar indiferent. Però, seria exagerat afirmar que vaig experimentar l’anomenada “emoció d’aura històrica”, una mena de síndrome de Stendhal aplicat, no pas a la bellesa artística, sinó als objectes que han protagonitzat moments històrics. Els anglesos l’anomenen historical empathy. Prim va donar el seu sabre a l’Ajuntament de Reus l’any 1860 durant la recepció triomfal que li va oferir la seva ciutat natal. El general va fer dos discursos, un en català que comença dient: “Noble i esforçada ciutat de Reus, jo et saludo, jo t’estimo, jo et respecto”. Prim detalla que durant els combats a l’Àfrica tenia constantment present Reus. La part en castellà dels seus parlaments en lliurar l’arma a l’Ajuntament perquè sigui “monumento imperecedero” va ser més abrandada: “Ahí tenéis, pues, esta espada. Enrojecida está aún con sangre mora”. No sé si encara aquest discurs presideix una de les sales nobles del consistori. El passat històric no es pot esborrar i delata la desastrosa descolonització que va fer Espanya del nord d’Àfrica. Un amic que segueix els articles que he dedicat al conflicte amb el Marroc, m’escriu aquest missatge: “Compte amb el delicte d’odi, Correal, que te la jugues!”. Home! Qui hauria de parar compte, a la llum de la Història, és el general Prim, tot i que, confesso, que empunyar el seu sabre em va irradiar una certa historical empathy. Potser perquè és de Reus.
Sessió: No iniciada
