Catalunya tornarà a tenir lideratge industrial gràcies a l’energia hidràulica, cent anys després de les primeres centrals construïdes al Pirineu. Aquesta és una de les tesis del llibre Renovables: l’energia de la llibertat, de Jaume Morron, Ramon Tremosa i Manel Torrent. Un dels “visionaris” que a principis del segle passat van creure en l’energia hidroelèctrica va ser Emili Riu i Periquet, “un dels personatges més oblidats del nostre país”, segons denuncia el museu que li ha dedicat la Torre de Capdella. Quan Emili Riu va anar als bancs de Barcelona perquè financessin el projecte d’una central hidroelèctrica alimentada per la zona lacustre d’Estany Gento, a la Vall Fosca, el director d’un dels bancs li va donar una pistola (per enllestir abans la feina) si pensava suïcidar-se. Però Emili Riu va aconseguir finançament d’empresaris franco-suïssos i en el temps rècord de 27 mesos va posar en funcionament la primera central hidroelèctrica de Catalunya (1914). En aquell temps, per recórrer els 240 kilòmetres entre Barcelona i la Vall Fosca es trigava 28 hores. Un segle després, la central de Capdella continua funcionant.
Sessió: No iniciada
